ERC· Esquerra Republicana de Catalunya
2,0 % del programa-
Ceder la titularidad de puertos, aeropuertos y vías de Rodalies
«La cessió de la titularitat de les infraestructures de mobilitat determinants pel model turístic com són els ports i aeroports, i la infraestructura ferroviària dels trens regionals i rodalies (ADIF)» pág. 83
-
Electrificar los puertos para conectar barcos y cruceros
«Electrificar les zones portuàries per connectar els vaixells i creuers» pág. 99
-
Gravar el queroseno de toda la aviación en la UE
«Implementar un impost al transport aeri, impulsar les accions necessàries per a aplicar un gravamen sobre el querosè a tota la navegació aèria en el marc de la UE.» pág. 99
Leer los 26 párrafos de su programa sobre esto ›
- «• La cessió de la titularitat de les infraestructures de mobilitat determinants pel model turístic com són els ports i aeroports, i la infraestructura ferroviària dels trens regionals i rodalies (ADIF), amb la corresponent compensació econòmica en aquest darrera cas per la seva necessària modernització.» pág. 83
- «• Electrificar les zones portuàries per connectar els vaixells i creuers» pág. 99
- «• Implementar un impost al transport aeri, impulsar les accions necessàries per a aplicar un gravamen sobre el querosè a tota la navegació aèria en el marc de la UE.» pág. 99
- «El model subsidiari dels aeroports» pág. 108
- «La visió aeroportuària de l’Estat continua sent la d’un model fortament centralitzat en què existeix un aeroport preponderant, que és el de Madrid-Barajas, i la resta són concebuts com a subsidiaris.» pág. 108
- «Aquest model es justifica des de l’administració de l’Estat tot afirmant que se sosté la cohesió territorial en tant que aquells aeroports que tenen més trànsit aeri serviran per subvencionar aquells de les zones més pobres, en economia o trànsit.» pág. 108
- «Paradoxalment, des d’aquesta visió, Madrid és la que ha acumulat històricament la inversió. De fet, en el període 1992-2005, Madrid va acumular el 56% de la inversió quan només tenia un 22% del trànsit aeri estatal total. En canvi, Barcelona, amb un 15% del trànsit, només rebia un 15% de la inversió. És a dir, Madrid rebia tres vegades més que Barcelona, malgrat tenir un volum de trànsit aeri equivalent.» pág. 108
- «Paral·lelament al greuge econòmic, es produïa un greuge de concepció, AENA decidia que els vols intercontinentals es concentraven a Madrid i no pas a Barcelona, amb l’afectació corresponent per al turisme i l’economia catalana. De fet, no és pas casualitat que l’aeroport de Barcelona se situï al nivell de Madrid-Barajas quan l’any 2005 es va constituir el Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries de Barcelona (CDRA) amb participació de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona, amb l’objectiu de promoure el desenvolupament de noves rutes intercontinentals.» pág. 109
- «Si bé és cert que en la darrera dècada s’ha invertit en la T1 de Barcelona, aquesta va haver d’esperar que es fes la sumptuosa T4 a Madrid. Tan sumptuosa que fa que Barajas arrossegui un deute de més de 5.000 milions d’euros ‒equiparable al seu valor‒ i que es posi en qüestió la lògica del fet que Barajas sigui la gran beneficiada i no la gran aportadora de les subvencions creuades entre aeroports. Contràriament, Barcelona ha demostrat la seva capacitat de finançament sense necessitar les subvencions creuades.» pág. 109
- «A més, de nou ens hem tornat a trobar amb els vicis propis de l’Estat espanyol: planificar les infraestructures des de Madrid i d’acord als seus interessos, enlloc de tenir en compte les necessitats i realitat del territori concret. Aquest és el cas de la abnegació del PSOE i AENA per l’ampliació de la tercera pista de l’aeroport del Prat, sense escoltar ni al Govern de la Generalitat, ni als Ajuntaments afectats ni a entitats ecologistes locals. Fins i tot sense escoltar a la pròpia Unió Europea, que obliga a la protecció de l’espai natural de la Ricarda que la proposta d’AENA volia trinxar per ampliar, tant sí com no, la pista aeroportuària.» pág. 109
- «Tornar a ser evident, que la millor gestió possible de les infraestructures és la que puguem fer des de la proximitat de les institucions pròpies, sense imposicions des de Madrid que només responen als seus interessos i als interessos de les empreses de l’IBEX-35.» pág. 109
- «El control estatal dels ports» pág. 109
- «La gestió dels ports a l’Estat espanyol havia funcionat amb una certa autonomia en la gestió, especialment als ports importants com Barcelona, València i Tarragona gràcies als acords internacionals com el que van firmar l’Estat espanyol i el Banc Mundial el 1965. Posteriorment, el 1988, Parlament Europeu va aprovar una resolució que recomanava donar més autonomia als ens portuaris per tal de fomentar-ne la despolitització i flexibilitzar el marge de maniobra dels ens de gestió.» pág. 109
- «Això s’acaba amb el projecte de llei de ports del 1992, que anava en sentit oposat a les recomanacions comunitàries: recentralització i politització. El nou marc normatiu va crear un òrgan de centralització, Ports de l’Estat, que passava a nomenar els membres del consell d’administració dels ports. També regulava la designació dels presidents via Ministeri de Foment. Posteriorment, els consells d’administració es van ampliar per donar quota de poder a administracions locals i autonomies, incrementant així el grau de politització però reduint, aparentment, el pes de Ports de l’Estat.» pág. 109
- «Mitjançant les noves lleis de ports del 2003 i el 2010, aprovades amb el suport del PP i el PSOE, l’estatus dels ports de Barcelona, València i Tarragona no va canviar aparentment, però a la pràctica s’han anat reduint les funcions de les autoritats portuàries, que han de demanar permís per a qualsevol inversió a Ports de l’Estat. A més del control de les taxes que continuen en mans de l’administració de l’Estat.» pág. 109
- «El 2016, el Parlament Europeu va aprovar, tot i l’oposició dels partits PP, PSOE i Cs, el text del nou reglament europeu de ports. El reglament és molt semblant a la resolució del 1988, ja que permet als ports disposar d’autonomia per fixar les seves tarifes i reduir els subsidis per facilitarne la competència. Aquest nou escenari és important per als ports de Barcelona i Tarragona, ja que tots dos generen beneficis suficients per planificar, adjudicar i pagar obres crucials com els» pág. 109
- «Eleccions Generals 2023 programa electoral accessos ferroviaris d’amplada internacional, que l’Estat s’ha encarregat de bloquejar durant els darrers anys. També es podrien presentar sols o junts a competir amb els grans ports del nord d’Europa, quan ara van dins el paquet de Ports de l’Estat per obligació.» pág. 110
- «De nou, una volguda però irracional voluntat de l’Estat de controlar, fins i tot el ports, des de Madrid per evitar apoderar a les institucions pròpies dels Països Catalans porta a situacions de manca d’inversió, finançament i actualització. La realitat avui dia, és que el 90% del transport de mercaderies internacionals a tot el món es realitza de forma marítima, i els de Barcelona i València són dos dels tres ports més importants de tot l’Estat gestionant mercaderies internacionals. Tanmateix, aquests segueixen encara sense les importants connexions amb el corredor mediterrani, igual que el Port de Tarragona, també amb un fort potencial d’especialització i creixement donada la indústria establerta al territori.» pág. 110
- «Ports i aeroports» pág. 111
- «• Constituir Autoritats Aeroportuàries d’Aeroports als Països Catalans, en la línia de les autoritats portuàries, on la gestió i planificació dels aeroports es dugui a terme de forma integral des de la Generalitat de Catalunya, la Generalitat Valenciana i el Govern de les Illes Balears com a institucions pròpies i amb coneixement del territori.» pág. 111
- «• Obligar a l’Estat a signar els convenis necessaris per construir els accessos i connexions ferroviàries als ports dels Països Catalans per tal d’augmentar la competitivitat i reduir les emissions contaminants.» pág. 111
- «• Prioritzar la construcció de terminals intermodals als ports dels Països Catalans per passar del transport de mercaderies per carretera al ferroviari.» pág. 111
- «• Garantir per llei una inversió estatal mínima obligatòria als ports dels Països Catalans per garantir l’actualització de les infraestructures i la competitivitat de la nostra economia.» pág. 111
- «• Paralitzar l'ampliació del port de València.» pág. 111
- «• Paralitzar i revertir les privatitzacions de torres de control que s’està duent a terme en aeroports com el de Son Sant Joan de Palma.» pág. 111
- «• Promoure la implementació de l'Obligació de Servei Públic Menorca-Barcelona.» pág. 111
Texto original del programa, en catalán.