Referéndum y derecho a decidir

1. «El acuerdo surgido de la negociación entre la Generalitat de Catalunya y el Gobierno del Estado tiene que ser votado por la ciudadanía de Catalunya. Catalunya es la única comunidad que se rige por un Estatuto que no ha sido votado por la ciudadanía y no es fruto de un pacto entre Gobiernos, de manera que el nuevo pacto político entre Catalunya y el Estado debe pasar por las urnas.» pág. 122

1. «Es urgente recuperar para el proyecto común de España a esos miles de compatriotas que se han desvinculado sentimentalmente de la Nación, azuzados por el adoctrinamiento ideológico del separatismo y del globalismo.» pág. 15
2. «21. Fin de las subvenciones públicas e ilegalización de los partidos, asociaciones u ONGs que persigan la destrucción de la unidad territorial de la nación y de su soberanía. Como paso previo, en línea con la propuesta política de España Decide, se consultará al pueblo español mediante la aplicación del artículo 92 de la Constitución Española, relativo a consultas sobre decisiones políticas de especial trascendencia, su voluntad sobre la ilegalización de partidos separatistas.» pág. 16
3. «Proposición de Ley Orgánica para ilegalizar a los partidos políticos separatistas y terroristas (enero 2020).» pág. 19

1. «1. Soberanía política para garantir maior benestar social» pág. 9
2. «Cando enfrontamos conflitos sociais importantes no noso País, como o que ten a ver co espolio eólico ou a ausencia dunha transición xusta após o fechamento das térmicas, estamos diante da evidencia do prexudicial e inxusto que resulta para as galegas e galegos non ter soberanía para decidir sobre os seus asuntos e que sexan outros os que decidan, en Madrid, en función de intereses alleos aos do pobo galego.» pág. 9
3. «Un sector estratéxico como o eléctrico, que posto ao servizo do pobo galego podería ser utilizado para impulsar o noso desenvolvemento social e económico, serve exclusivamente para maior lucro da oligarquía española, mais a Galiza soporta as consecuencias negativas, como “territorio de sacrificio” ou máis propiamente colonia.» pág. 9
4. «Eis unha das chaves da pervivencia do Estado español unitario e de que ao noso País sexa negada a capacidade para decidir por si propio. Do que se trata é de que os poderes económicos e políticos ao servizo da oligarquía española queren manter un control férreo desde o centro, por medio do aparello do Estado unitario, de toda a actividade económica para perpetuar un espolio e apropiación de recursos económicos, que a nosa nación padece particularmente e que ten orixinado especiais dificultades sociais e económicas: empobrecemento, precariedade, exclusión social, crise demográfica, emigración etc.» pág. 9
5. «Frente a isto, é máis urxente do que nunca que a Galiza participe con voz propia e con máis forza no debate no Estado sobre os dereitos nacionais e, vinculados a eles, os sociais. Isto pasa por superar un modelo autonómico que o nacionalismo galego sempre considerou como insuficiente e inadecuado para dar solución aos problemas da Galiza e para lle dar saída ás aspiracións políticas dunha nación que quere exercer como tal. Trátase dunha autonomía outorgada, limitada e tutelada. Un modelo de descentralización, basicamente administrativa, que non nos recoñece como suxeito político e que non dotou a nosa nación da capacidade real de poder decidir sobre aspectos básicos da nosa economía, da organización territorial, social, cultural ou lingüística, entre outras. E ese marco político, limitado e» pág. 9
6. «limitante, supuxo un grave prexuízo en termos económicos e sociais para as galegas e galegos.» pág. 10
7. «Nese sentido, a posición estratéxica a defender polo BNG é clara: a Galiza non só debe ver recoñecido o dereito de autodeterminación, senón que debe ter tamén a posibilidade de o exercer. Isto implica que a Galiza poida asumir a soberanía por medio dun proceso constituínte propio na perspectiva de creación dun estado galego soberano, a República da Galiza. A asunción da soberanía política é premisa básica para que calquera proceso político posterior de articulación institucional parta da decisión libre do pobo galego, en relación exclusivamente cos seus intereses nacionais e populares.» pág. 10
8. «No entanto, do mesmo modo en que somos conscientes de que moitos problemas non acharán solución real sen soberanía, tamén sabemos que nunca debemos esperar para tratar de os mitigar. Desde ese punto de vista, a actitude da representación do BNG nas Cortes españolas será dupla. Por unha parte, a de levar alí todos os problemas que afectan o noso pobo e sexan competencia estatal, propondo alternativas viábeis e defendéndoas sempre coa vontade de os resolver. Por outra parte, tratando en todo momento de ligar a posibilidade de solucións xustas, sociais e definitivas á reclamación da plena capacidade da Galiza para decidir por si propia.» pág. 10
9. «O BNG é a manifestación política da vontade de o pobo galego traballar e actuar con liberdade e responsabilidade para orientar a Galiza noutra dirección, a da crenza na dignidade e capacidade do pobo galego para construír unha vida mellor. Nese sentido é que debe ser entendido o conxunto de medidas parciais e tácticas incluídas neste Programa. O BNG, sen perder nunca de vista o horizonte estratéxico da soberanía, defenderá todas aquelas medidas que se orientaren nun sentido democratizador e de recoñecemento dos nosos dereitos nacionais.» pág. 10
10. «É iso o que exixe do BNG o sentido de responsabilidade para co noso país, mais tamén a certeza de que é a mellor maneira de pór en evidencia diante do noso pobo as limitacións do punto de vista democrático do sistema político español e mesmo a súa incapacidade para aceptar, no mínimo que for, a pluralidade nacional, cultural, lingüística ou socio-económica. Por iso seguiremos a constatar que o estado español é irreformábel na súa esencia, e que precisamos seguir a sumar forzas en favor da» pág. 10
11. «ruptura democrática. En todo o caso, estamos para reclamar con firmeza todo aquilo que ao pobo galego corresponder porque somos conscientes de que no actual contexto político e no período que se abre con estas eleccións, é preciso materializar propostas que vaian na dirección de estabelecer avances inmediatos.» pág. 11
12. «• Impulso á participación directa a través de consultas populares. Neste sentido, promoveremos e apoiaremos as mudanzas legais precisas que posibilitaren a convocatoria de referendos vinculantes en asuntos de interese, incluído o dereito de autodeterminación, así» pág. 28
13. «como a participación social na planificación e na xestión dos fondos públicos.» pág. 29

Texto original del programa, en gallego.

1. «Tenemos que seguir denunciando la inflexibilidad para con el reconocimiento de la pluralidad nacional, ya que constituye la llave para encontrar soluciones duraderas a la convivencia.» pág. 6
2. «El ideal de un debate sereno y profundo entre todas las fuerzas políticas es hoy más un desiderátum que una realidad esperable. En cualquier caso, EAJ-PNV seguirá intentando propiciar ese diálogo, la negociación y el pacto en la búsqueda de soluciones.» pág. 6
3. «Por todo ello:» pág. 6
4. «EAJ-PNV defenderá el reconocimiento nacional de Euskadi y la bilateralidad en relación con el Estado a través de un ejercicio compartido de la soberanía. Porque más autogobierno significa más bienestar.» pág. 6

1. «Compromiso de Euskal Herria Bildu Soberanía» pág. 14
2. «La ciudadanía vasca aspira a decidir y construir su futuro de manera libre, justa y democrática. Para ello es necesario que avancemos también en la solución democrática al conflicto político que nuestro pueblo, al igual que el resto de naciones sin estado del Estado español, aún mantiene.» pág. 14
3. «Una solución que debe tener el diálogo y el acuerdo como base, y la voluntad y palabra de la ciudadanía vasca como único límite.» pág. 14
4. «Plurinacionalidad y derecho a decidir» pág. 14
5. «Trabajaremos con el resto de fuerzas soberanistas para avanzar hacia el reconocimiento del carácter plurinacional del Estado, lo que debe conllevar:» pág. 14
6. «»» El reconocimiento de Euskal Herria como nación.» pág. 14
7. «»» El reconocimiento del carácter político del conflicto existente entre» pág. 14
8. «Euskal Herria y el Estado español y, en consecuencia, la búsqueda de una solución política al mismo.» pág. 14
9. «»» El reconocimiento del derecho a decidir como mecanismo democrático para dicha solución, basada en la voluntad y decisión de la ciudadanía vasca.» pág. 14
10. «»» El respeto tanto del Gobierno español como de sus instituciones a los acuerdos y propuestas políticas que alcancen las fuerzas políticas en los correspondientes parlamentos de Gasteiz e Iruñea, siempre y cuando estas sean ratificadas por nuestra ciudadanía.» pág. 14

1. «És per això que, més enllà de les propostes concretes que defensarem al Congrés i al Senat en aquesta legislatura, hem considerat que valia la pena continuar posant el nostre model republicà en contraposició al que ens ofereix un règim del 78 caduc i en crisi. El propòsit de la nostra presència a Madrid, al capdavall, no és altre que el de maldar per fer possible l’exercici del dret a l’autodeterminació i la República Catalana, perquè sabem que és l’única manera de garantir igualtat d’oportunitats, justícia social, prosperitat compartida i els drets i les llibertats per a tothom.» pág. 6
2. «Les dones i els homes d’Esquerra Republicana som ben conscients del moment històric que viu el país i dels reptes de futur que té plantejats la ciutadania dels Països Catalans. L’Estat espanyol ens ha demostrat en incomptables ocasions la seva incapacitat i manca de voluntat per atendre les necessitats bàsiques de la ciutadania en àmbits com la mobilitat, la dependència o l’habitatge, per posar-hi alguns exemples, mentre perpetua l'espoli fiscal a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears i Pitiüses. Tampoc no ha dubtat en cap moment a usar el seu aparell judicial per entorpir i aturar els avenços legislatius, limitar la nostra capacitat d’autogovernar-nos, perseguir l’independentisme i la voluntat majoritària dels catalans i les catalanes de decidir democràticament el seu futur col·lectiu.» pág. 7
3. «És per això que continuem ferms i determinats a fer passos endavant en la resolució del conflicte polític i en l’exercici del dret a l’autodeterminació. La independència és la millor eina per servir la ciutadania i garantir drets i llibertat per a tothom, i la millor manera d’arribar-hi és amb un referèndum.» pág. 7
4. «Cal defensar Catalunya i els homes i les dones d’Esquerra Republicana són els qui millor sabem fer-ho. Portem 92 anys i seguirem fent-ho. Esquerra Republicana defensem Catalunya sempre i a tot arreu. Defensem la llibertat nacional dels Països Catalans, treballem per la independència de Catalunya i a la vegada per ampliar drets, per garantir unes condicions de vida dignes a la ciutadania del nostre país. Defensar Catalunya és el que hem fet aquests 4 anys al Congrés i al Senat, gràcies a la fortalesa que la ciutadania de Catalunya ens ha donat i que ens ha fet decisius per complir els nostres compromisos.» pág. 7
5. «I tot això, en aliança estratègica amb l’independentisme d’esquerres basc, amb qui compartim no només una història de lluita conjunta pel nostre dret a ser i existir, sinó un futur de construcció de les pròpies repúbliques que responguin als anhels i reptes de les societats catalana i basca. Un futur just i lliure. Aquest 23-J, fem un pas més i ens presentem en coalició amb EH-Bildu al Senat.» pág. 8
6. «1. Defensar el dret de la ciutadania de Catalunya a exercir el dret a l’autodeterminació, negociant la celebració d’un referèndum per a la consecució d’una República Catalana de drets i llibertats. És una reivindicació àmpliament majoritària, profundament democràtica i sense la qual no serà possible solucionar el conflicte entre Catalunya i l’Estat. I per aconseguir-ho, hem de continuar enfortint-nos, per tornar-hi i tornar més forts.» pág. 8
7. «10. Defensar Catalunya i els Països Catalans en tots els fronts: des de les institucions, a través de les urnes i des del carrers.» pág. 8
8. «No ens cansarem de defensar Catalunya i els Països Catalans davant d’aquest règim del 78 i dels seus privilegis, com no ens cansarem de reivindicar una resolució democràtica del conflicte polític que existeix entre Catalunya i l’Estat espanyol a través de l’exercici del dret a l’autodeterminació, a través de la democràcia, a través de les urnes.» pág. 10
9. «b) La República Catalana per a tothom» pág. 10
10. «És per això que és més urgent que mai oferir una alternativa a aquest estat caduc, centralista, uniformitzador i autoritari, que en els últims anys ha respost només amb menyspreu i repressió al projecte més potent i esperançador que ha qüestionat els fonaments d’aquest règim: l’independentisme.» pág. 10
11. «La República Catalana té la vocació de ser un estat democràtic i social de dret fruit de l’empoderament d’una ciutadania lliure, crítica i compromesa que combati les situacions de privilegi, de domini, de desigualtat i de discriminació. Una república de dones i homes lliures en igualtat de condicions, compromesos a construir una societat més justa i solidària.» pág. 10
12. «La República és una oportunitat per exercir una altra manera de fer política basada en la governança republicana i el dret a decidir, en què tota la ciutadania es faci corresponsable de la República i el bé comú.» pág. 10
13. «Una República que, prenent com a marc de referència els Països Catalans, sigui fruit de la lliure voluntat de la ciutadania de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i la Catalunya Nord en el seu respectiu exercici democràtic d’autodeterminació.» pág. 11
14. «Un projecte democràtic com vam demostrar a l’onada de consultes populars, com vam demostrar el 9N, com vam demostrar en el Referèndum de l’1O, i com seguirem treballant per reivindicar i garantir el nostre dret a decidir lliurament el nostre futur:» pág. 11
15. «Un projecte basat en els següents pilars fonamentals:» pág. 11
16. «1. Els valors republicans com a base d’una ciutadania lliure, crítica i compromesa en què tota la societat es faci corresponsable de la República i el bé comú.» pág. 11
17. «2. El dret a decidir com a fórmula d’empoderament ciutadà per decidir a través de processos participatius i de consultes populars tot el que ens afecta en la vida pública de manera col·lectiva, lliure i democràtica.» pág. 11
18. «3. Governança republicana: transparència, govern obert, participació ciutadana, cooperació social i pactes nacionals. Cal una altra manera de fer política, basada en la democràcia cooperativa en què institucions i societat civil treballin de manera consensuada en el desplegament de les polítiques públiques.» pág. 11
19. «Una oportunitat de canvi» pág. 11
20. «Lluny de l’Espanya centralista, autoritària i uniformitzadora que se’ns ha volgut imposar, la República Catalana és també i sobretot una oportunitat de canvi perquè la resta nacions de l’estat, així com la societat espanyola progressista i republicana posi en qüestió el règim monàrquic del 78 i avanci cap a la instauració d’un sistema de repúbliques a la península com un model de fraternitat i respecte mutu que enforteixin les seves relacions entre si amb un nou model de cooperació entre iguals que respecti la sobirania de cadascuna.» pág. 11
21. «Per avançar cap aquest model, cal treballar:» pág. 11
22. «• La República Catalana com a oportunitat. El republicanisme català ha estat l’únic moviment que ha estat capaç de posar en entredit les estructures del règim monàrquic. La consecució de la República Catalana pot esdevenir un revulsiu que ajudi a crear les circumstàncies favorables que posin en qüestió la monarquia i afavoreixin la instauració de repúbliques ibèriques.» pág. 11
23. «• Aliança de les esquerres nacionals. L’aliança entre Esquerra Republicana i EH Bildu ha enfortit la lluita compartida per la consecució de repúbliques als Països Catalans i a Euskal Herria. Una aliança que és oberta a totes les esquerres sobiranistes que s’hi vulguin afegir per tal d’acumular forces i treballar conjuntament per un futur republicà a la península Ibèrica.» pág. 11
24. «• Lluites compartides de les classes populars. La consecució d’una societat més justa que minimitzi les problemàtiques socials és una necessitat transversal al conjunt de les classes treballadores de la península Ibèrica, a través de les seves respectives organitzacions socials i sindicals, per fer front als reptes globals compartits de les societats.» pág. 11
25. «Eleccions Generals 2023 programa electoral c) Mentrestant, en defensa de Catalunya al Congrés i Senat» pág. 12
26. «• Negociar la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació a Catalunya amb acompanyament internacional.» pág. 12
27. «• Referèndums vinculants. Realitzar les modificacions legals adients per tal que els referèndums siguin vinculants (no només consultius)» pág. 12
28. «• Llibertat de consultes populars per a les comunitats autònomes i corporacions locals. Que les autonomies i els ens locals puguin convocar lliurement consultes sobre els temes que estimin sense la necessitat que l’Estat els hi autoritzi.» pág. 12
29. «• Defensar i promoure a nivell internacional el dret a l’autodeterminació de tots els pobles. Mostrar solidaritat i establir relacions amb pobles oprimits com ara el poble kurd.» pág. 14

Texto original del programa, en catalán.

1. «- La veritable tria en aquestes eleccions és entre Catalunya i Espanya, no entre dretes i esquerres.» pág. 4
2. «Des de Junts el nostre missatge és clar. Ni un sol vot a canvi de res. El vot útil per Catalunya és el de Junts. En aquestes eleccions, cap vot a ningú que menteixi i espoliï a la gent de Catalunya, ni a ningú que negui el dret a l'autodeterminació del nostre poble.» pág. 5
3. «espanyol, i ha vist com en molts dels processos judicials que han arribat a tribunals europeus s’ha donat la raó a la causa sobiranista i òrgans com el Consell d’Europa han manifestat la vulneració de drets de l’Estat al moviment independentista. D’acord amb la Ponència Política, Junts assumeix plenament com a estratègia per assolir la plena efectivitat de la independència de Catalunya l’enfrontament amb l’Estat espanyol. Un enfrontament que ha de tenir caràcter pacífic, democràtic i no violent amb la determinació d’assumir els riscos de la repressió, i que rebutgi la por amb la qual l’Estat intenta desmobilitzar el procés d’alliberament nacional. Per tant, cal recórrer a totes les accions polítiques necessàries per fer efectiva la independència de Catalunya, sempre que siguin democràtiques i no violentes. Per altra banda, l’exili encapçalat pel president Puigdemont ha demostrat dia rere dia que el problema dels catalans amb l’Estat espanyol no és amb un jutge o amb una jerarquia judicial, sinó amb tot un entramat polític, judicial, mediàtic, judicial i policial, que té com a únic objectiu la venjança contra l’independentisme català i que està disposat a avantposar la unitat d’Espanya a qualsevol dret. Les sentències judicials a Bèlgica, Alemanya, Escòcia, Itàlia o Luxemburg, fins i tot la més recent sentència del 5 de juliol de 2023 desestimant la demanda del MHP Puigdemont i dels consellers Comín i Ponsatí sobre la seva immunitat com a europarlamentaris, posen de manifest l’autoritarisme de l’Estat espanyol i l’atac als drets i les llibertats fonamentals els darrers anys i són una de les bases sobre la qual cal continuar construint la internacionalització del cas català. La lluita i la persistència de l’exili són, doncs, part nuclear d’allò que és Junts per Catalunya.» pág. 10
4. «ii. Diferents governs, els mateixos greuges.» pág. 11
5. «Les catalanes i els catalans no només pateixen les conseqüències de no tenir un estat propi que vetlli pels seus interessos i el seu benestar sinó que té un estat, l’espanyol, que negligeix sistemàticament les seves obligacions amb ells quan no actua a la contra activament.» pág. 11
6. «El desig d’autodeterminació del poble de Catalunya, expressat de forma majoritària en múltiples ocasions des de 2010, no emana exclusivament en elements com la llengua, la cultura, la història o les tradicions, que són prou rellevants, sinó que esdevé transversal en la societat catalana i transcendeix la qüestió identitària degut a l’abús fiscal i econòmic constant per part de l’estat i el menysteniment d’aquest a les necessitats i aspiracions de desenvolupament, prosperitat, benestar i reconeixement dels catalans. A tall de recordatori i sense pretensió d’exhaustivitat ni d’ànim historicista exposem a continuació alguns dels greuges acumulats en els últims 10-15 anys.» pág. 12
7. «● Defensarem que una Europa que defensi el dret a l’autodeterminació com a mètode democràtic capaç de resoldre conflictes territorials, serà una Europa més forta en la seva dimensió geopolítica. El suport europeu a l’autodeterminació dels pobles doncs, és la millor manera de construir un món més democràtic, més pacífic i per tant més europeu.» pág. 27
8. «● La Unió Europea, els principals països socis i aliats al món i a Europa, així com el conjunt d'organitzacions internacionals de les quals Catalunya forma part a través d’Espanya, han d’arribar a reconèixer el dret d’autodeterminació de Catalunya i la seva voluntat d’esdevenir un estat» pág. 27
9. «independent, d’acord amb el mandat expressat per la ciutadania de Catalunya en les eleccions al Parlament de Catalunya.» pág. 28
10. «● Donarem suport a Escòcia en la seva voluntat d’exercir el seu dret d’autodeterminació i al poble irlandès en la seva reunificació, i reclamarem al govern espanyol el respecte permanent per la voluntat democràtica del poble de Gibraltar i que es mantinguin les millors relacions possibles amb el seu govern.» pág. 28
11. «● Donarem suport al dret d’autodeterminació com el millor sistema de resolució conflictes territorials.» pág. 29
12. «En el cas que Catalunya esdevingui un Estat independent en algun moment de la legislatura, ens posarem a les ordres de les institucions catalanes per col·laborar en:» pág. 31
13. «● L’adhesió al sistema de les Nacions Unides, amb l’objectiu de respectar i mantenir tots els compromisos i obligacions internacionals contrets pel Regne d’Espanya i que actualment estan en vigor a Catalunya. També donarem suport als procediments apropiats perquè Catalunya s’integri en les principals organitzacions internacionals de les quals és membre actualment a través de l’Estat espanyol, prioritzant el Consell d’Europa i l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació per a Europa, entre d’altres.» pág. 31
14. «● Les propostes d’adhesió o successió que les institucions catalanes plantegin en la condició de part dels tractats bilaterals i multilaterals celebrats per l’Estat espanyol i que conformen el gruix de dret internacional que els ciutadans de Catalunya volem mantenir.» pág. 31
15. «● Els processos d’adhesió a les principals institucions econòmiques i financeres a escala internacional i regional.» pág. 31
16. «● A les institucions catalanes en les negociacions amb les institucions espanyoles sobre el repartiment d’actius i passius a través de la valoració i quantificació d’aquells béns i serveis de l’Estat a l’exterior.» pág. 31
17. «El nostre objectiu és fer progressar l’Estat del benestar a Catalunya perquè sigui homologable al d’aquells països europeus que el tenen més desenvolupat. Els instruments dels quals disposa la Generalitat són limitats, en aquests moments ja més del 70% del pressupost català es destina a despesa social, però necessitem més eines i recursos que avui no tenim perquè l’Estat ens retalla. Per tenir l’Estat del benestar que necessiten i mereixen els catalans ens cal un Estat que faci pròpies aquestes necessitats i anhels, ens cal, en definitiva, el nostre Estat.» pág. 89
18. «Ens cal disposar de més eines legislatives i administratives, més recursos econòmics orientats a consolidar el benestar, a impulsar el creixement, a crear més ocupació i de més qualitat, a combatre directament les desigualtats, a garantir estàndards de vida digna per als més vulnerables... Són eines que tenen els estats i que Catalunya ha de tenir. Aquesta és la via per avançar en la creació d’unes bases sòlides que ens permetin enfortir el nostre estat del benestar, que és el que ens ha de garantir les pensions, la sanitat i l’educació de qualitat, la lluita contra la pobresa i la marginació social, el que ens ha de permetre reactivar un ascensor social que en els darrers anys no funciona com ho ha de fer. Per això Catalunya vol esdevenir estat.» pág. 89

Texto original del programa, en catalán.