Amnistía y conflicto en Cataluña

1. «UNIDAD» pág. 14
2. «UNIDAD DE ESPAÑA» pág. 15
3. «Desde el inicio de su mandato, Pedro Sánchez ha entregado la dirección política de su gobierno a los protagonistas del golpe de Estado separatista y a los herederos de ETA; en definitiva, a los enemigos de España. Esta traición, que comenzó mintiendo a sus propios votantes, a los que aseguró que no pactaría con Bildu, se ha manifestado constantemente en acciones como el fin de la dispersión de presos terroristas, el indulto a los golpistas de Cataluña o la cesión de nuevas competencias a gobiernos separatistas a cambio de permanecer en la Moncloa. Del mismo modo, Sánchez no ha tenido escrúpulos para someter el interés nacional a la voluntad de organizaciones y fuerzas extranjeras, ajenas a las necesidades de los españoles.» pág. 15
4. «NUESTRAS MEDIDAS» pág. 16
5. «20. Suspenderemos inmediatamente la autonomía de aquellas comunidades cuyos gobiernos utilicen recursos e instrumentos del autogobierno regional para atentar contra la unidad de España.» pág. 16
6. «ALGUNAS ACCIONES DESTACADAS DE VOX» pág. 19
7. «SOBRE UNIDAD DE ESPAÑA» pág. 19
8. «PNL en Comisión de Interior para la aplicación en Cataluña del artículo 155 de la Constitución por la dejación de la» pág. 19
9. «Generalidad (octubre 2022).» pág. 19
10. «269. Prohibiremos los indultos para delitos relacionados con la corrupción política, la forma política del Estado o la integridad territorial para así evitar que presidentes como Sánchez puedan beneficiar a separatistas por interés propio, conformando alianzas que amenazan la unidad y la soberanía de España.» pág. 127

1. «Ens vam comprometre a treballar per la llibertat dels presos polítics i ells i elles estan ara en llibertat. Ens vam conjurar a treballar per l’amnistia, i hem aconseguit eliminar el delicte de sedició del codi penal, 200 anys després de la seva creació, per afavorir a totes les persones represaliades i als moviments socials, i per generar millor condicions per quan ho tornem a fer. Tenim com a objectiu l’autodeterminació i la independència i hem aconseguit que l’Estat espanyol assumeixi, per primer cop, que existeix un conflicte polític entre Catalunya i l’Estat. Ens deien que era impossible, però hem aconseguit fer seure el govern de l’Estat per parlar sobre l’autodeterminació de Catalunya.» pág. 7
2. «2. Amnistia per combatre l’estratègia repressiva de l’Estat i defensar i garantir tots els drets civils i polítics. Cal posar fi definitivament a un seguit de pràctiques repressives i de criminalització mediàtica que afecten principalment els i les independentistes, però que toquen igualment sectors ben diversos de la societat –rapers, tuitaires, periodistes, líders d’entitats civils, etc-.» pág. 8
3. «Un Estat que ha demostrat estar disposat a tot, des de les clavegueres, fins la violència policial passant per la repressió activa i persistent contra la dissidència política i en especial l’independentisme.» pág. 10
4. «Aquesta última legislatura s’han fet passos importants en aquest camí, en el reconeixement per part de l’estat de l’existència del conflicte polític, en l’articulació d’una via democràtica i negociadora per canalitzar una solució que ha fet avançar especialment en matèria antirepressiva a través dels indults i la reforma del codi penal i l’eliminació del delicte de sedició. Però no son suficients. Volem anar molt més enllà.» pág. 10
5. «2. REPRESSIÓ O LLIBERTAT» pág. 15
6. «DRETS a) Un estat repressor i amb deficiències democràtiques» pág. 15
7. «La resposta de l’estat al Referèndum de l’1O va ser a través de la repressió política. Aplicació de l’article 155 de la Constitució per limitar les institucions pròpies catalanes, i la persecució política en forma de presó, exili, una corrua de causes judicials obertes contra persones del moviment independentista, i fins i tot persecució econòmica. Aquí cal afegir-hi vulneració sistemàtica de drets fonamentals en tots els processos amb la voluntat d’utilitzar la repressió com una eina per atemorir i fer desistir del projecte d’independència.» pág. 15
8. «Justament això és el que han anat denunciant i identificant diversos organismes a nivell europeu i internacional que s’han pronunciat amb preocupació sobre el comportament de l’estat espanyol. És el cas de l’Assemblea de Parlamentaris del Consell d’Europa que a través de l’Informe Cilevics admetia que els líders independentistes eren presos polítics, i convidava l’estat a reformar el Codi Penal. El cas també de la Secretària General del Consell d’Europa que va determinar que la defensa pacífica de la independència no pot ser perseguida penalment, perquè està emparada pel dret a la llibertat d'expressió.» pág. 15
9. «És cert que aquesta pressió internacional i sobretot la força i influència d’Esquerra Republicana per fer seure el Govern de l’estat espanyol han permès començar a recórrer el camí de la desjudicialització i la fi de la repressió. Hem aconseguit els indults dels presos i les preses polítiques i l’eliminació del delicte de sedició per combatre la repressió política i defensar la democràcia i el dret a decidir lliurement el futur.» pág. 15
10. «c) Mentrestant, en defensa de Catalunya al Congrés i al Senat:» pág. 16
11. «• Impuls d’una llei d’Amnistia, per acabar amb tota la repressió política contra l’independentisme» pág. 16
12. «Casos com el de les preses i presos polítics independentistes, el cas d’en Dani Gallardo, represaliat per les protestes contra la sentència del TS a Madrid o dels vuit nois d’Altsasu, condemnats fins a tretze anys de presó per una baralla de bar amb dos guàrdies civils que van ser acusats de terrorisme per la fiscalia són un clar exemple de mesures de revenja i que, lluny d’actuar amb justícia, denoten la falta de voluntat de reconciliació per part de l’estat espanyol.» pág. 19
13. «• Tornar a impulsar una Comissió d'Investigació sobre les clavegueres de l'Estat per tal de demostrar l'actuació antidemocràtica de l'Estat, usant tots els seus poders i eines al seu abast per tal d'intentar enfonsar els adversaris polítics, en especial, l'independentisme, per tal que se'n derivin les responsabilitats individuals, institucionals i col·lectives corresponents i proposant les mesures per erradicar-les.» pág. 21

Texto original del programa, en catalán.

1. «Catalunya ha perdut competències i recursos econòmics, ha rebut atacs a la llengua i a la cultura catalanes, la taula de diàleg ha estat inútil, i seguim patint persecució política i ideològica, tenim represaliats, exiliats i presos.» pág. 5
2. «Apel·lem a aquesta indignació denunciant les mentides, els atacs, i la persecució a través de la qual els diferents governs de Madrid, governi qui governi, sotmeten el país.» pág. 5
3. «1. PER RECUPERAR ELS NOSTRES DRETS POLÍTICS» pág. 8
4. «I LLIBERTATS a. PERQUÈ JA N’HI HA PROU.» pág. 8
5. «i. Vulneració de drets fonamentals dels catalans.» pág. 8
6. «ANTECEDENTS» pág. 8
7. «La vulneració dels drets fonamentals dels qui formem part del moviment independentista i especialment dels seus representants, ha estat una constant sobretot des del setembre del 2017 i des de l’1 d’octubre, quan la Policia Nacional i la Guardia Civil van reprimir amb desproporcionada violència la decisió de més de 2 milions de catalans d’anar a les urnes. Posteriorment, s’han vulnerat drets fonamentals amb l’aplicació de l’art. 155, la detenció i condemna de líders civils independentistes, la detenció i exili del Govern de la Generalitat, la presó preventiva durant dos anys, el judici del procés amb denegació de nombroses proves i testimonis durant la vista judicial, la comprovada i reconeguda guerra bruta de les clavegueres de l’Estat conduïda des del CNI i dels del propi Ministeri del Interior, la suspensió dels diputats i senadors electes amb la conseqüent vulneració del dret a ser representats aplicada a tots els que els vàrem votar, les detencions i enjudiciament d’independentistes a les quals s’acusa de terrorisme, i més recentment, l’espionatge massiu amb sistemes com Pegasus en el Catalan Gate. I tot això, en uns anys en què l’independentisme ha demostrat reiteradament que és un moviment pacífic i democràtic. No es pot admetre que l’Estat i els seus aparells normalitzin la vulneració de drets fonamentals quan es tracta de combatre l’independentisme. Això és absolutament incompatible amb la realitat d’una democràcia sòlida i consolidada. Però, a la vegada, aquesta actuació de l’Estat ofereix la possibilitat d’enfortir el cas dels catalans davant la comunitat internacional posant en evidència les mancances democràtiques i en matèria de drets i llibertats davant la comunitat internacional.» pág. 8
8. «És per això que el primer dels compromisos a assumir en la propera legislatura ha de ser acabar amb la vulneració de drets fonamentals a l’Estat espanyol i molt concretament en relació a l’independentisme, i en el cas que això no s’assoleixi, deixar constància de la nul·la voluntat de l’estat espanyol de respectar el seu propi dret i el dret internacional i de la Unió Europea en matèria de drets i llibertats. És un fet que a Catalunya no hi ha hagut ni rebel·lions ni sedicions ni terrorisme, el que hi ha a Catalunya és un conflicte polític amb l’estat espanyol i un profund debat sobre el seu futur. L’1 d’octubre una part molt important dels catalans es va pronunciar massivament per l’autogovern i l’aparell de l’Estat va respondre amb repressió i vulneració de drets fonamentals. En democràcia no és aquest el camí, el respecte dels drets fonamentals, el debat, el diàleg i les urnes són els únics que ens poden donar resposta al conflicte Catalunya Espanya, en benefici de Catalunya i en benefici d’Espanya.» pág. 9
9. «ESTRATÈGIA GENERAL» pág. 9
10. «L’Estat espanyol ha conculcat els drets i les llibertats fonamentals dels catalans i ho ha fet de forma sistemàtica i estratègica. La seva debilitat estructural l’ha abocat a haver de desmantellar el seu propi estat de dret per combatre unes idees legítimes defensades pacíficament. L’empresonament i exili del govern de Catalunya i dels dirigents de les entitats amb qui es va fer possible l’1-O, l’espionatge, les retallades a la llibertat d’expressió, al dret de manifestació o al dret de representació política, les causes judicials obertes contra la dissidència política i el lawfare, les detencions irregulars, etc., formen part, malauradament, d’una quotidianitat absolutament incompatible amb els paràmetres propis de democràcies europees consolidades. I això no solament ens interpel·la als independentistes. Ha d’interpel·lar tots els demòcrates i ha de generar una estratègia per plantar cara a aquesta repressió i, en el seu cas, treure’n un resultat positiu, enfortint el cas dels catalans i facilitant reconeixement internacional del conflicte en l’escenari internacional i, molt concretament, a Europa. El Regne d’Espanya ha perdut suports a causa de la seva deriva repressiva entre la política europea i internacional, tal com es va poder observar en el vot sobre la immunitat del president Puigdemont i els consellers Comín i Ponsatí, en què quasi 300 eurodiputats van votar qüestionant el funcionament de l’estat de dret» pág. 9
11. «ESTRATÈGIA A LES CORTS GENERALS» pág. 10
12. «En línia amb l’anterior, les Corts Generals espanyoles són un escenari perfecte per a l’independentisme per treballar per la internacionalització del cas català, ja que ofereixen l’oportunitat de posar sobre la taula, amb llums i taquígrafs, les contradiccions de l’estat espanyol en matèria de drets i llibertats amb els paràmetres internacionals i europeus.» pág. 10
13. «Posar a treballar el parlament espanyol per la causa independentista, fent que ell mateix caigui en contradiccions que són munició per a la lluita de l’exili és» pág. 10
14. «una via iniciada en la passada legislatura i que ara ha de continuar i fins i tot intensificar-se. L’Estat de dret espanyol, especialment en relació als catalans, no respon als paràmetres de l’estat de dret europeu, i l’acció política a les Corts Generals espanyoles dona l’oportunitat de certificar l’abisme que separa el regne d’Espanya de l’estat de dret europeu. Per això, no només cada vegada denunciem els incompliments de l’Estat espanyol, sinó també cada vegada que el posem davant la disjuntiva d’adequar-se amb propostes de reforma als estàndards de l’Estat de Dret europeu i es nega a fer-ho, estem actuant de forma coordinada amb la lluita del President Puigdemont i de l’exili pels drets i llibertats del nostre poble. Les Corts Generals espanyoles són claus per a l’acumulació d’evidències de que constituïm un grup objectivament identificable, un pas necessari en el camí del reconeixement polític i jurídic internacional de la nació catalana com a subjecte polític amb dret a exercir l’autodeterminació. La confrontació amb l’estat espanyol no es guanya negociant a la baixa pressupostos i lleis que després, a sobre, no compleixen els mateixos que s’hi obliguen. Aquesta estratègia només fa que alimentar el fals relat de la desjudicialització i el retrobament, amagar el conflicte polític nacional i dificultar la lluita contra la persecució mediàtica, policial i judicial de l’independentisme que tots els governs espanyols, siguin del color que siguin, duen a terme. La confrontació amb l’estat espanyol, amb la seva injustícia, amb la seva corrupció, amb la seva dictadura de les togues, es guanya posant-lo davant del mirall dels estàndards de dret internacionals, i molt particularment davant dels estàndards de l’estat de dret europeu.» pág. 11
15. «b. PERQUÈ CAL FER FRONT A LA REPRESSIÓ POLÍTICO-» pág. 21
16. «JUDICIAL I IMPULSAR UNA REGENERACIÓ DEMOCRÀTICA» pág. 21
17. «ACCIÓ POLÍTICA I DENÚNCIA» pág. 21
18. «En matèria de drets i llibertats cal prendre la iniciativa. Aquesta línia d’actuació, complementària de la lluita pels drets i llibertats del President Puigdemont i de l’exili, ja s’ha executat durant la passada legislatura a les Corts Generals en els àmbits materials de justícia, constitucional, interior, exteriors i Unió Europea. En la propera legislatura cal continuar-la i intensificar-la. Per això cal:» pág. 21
19. «• Denunciar la repressió judicial atiada des de la cúpula judicial amb la col·laboració de tots els ressorts de l’Estat i que es manifesta en l’ús il·legal de tots els instruments de que disposa: euro ordres, inhabilitacions, tribunals ordinaris, Tribunal Constitucional, Tribunal de Comptes, Junta Electoral Central, etc.» pág. 21
20. «● Continuar denunciant sistemàticament amb preguntes orals i escrites, en les compareixences dels mandataris europeus i dels ministres i autoritats espanyoles l’incompliment de l’Estat espanyol de les resolucions dels diferents organismes internacionals i de la Unió Europea, entre d’altres:» pág. 21
21. «○ Les recomanacions de l’Assemblea de Parlamentaris del Consell d’Europa (informe Cilevic) per acabar amb la persecució de polítics per la seva ideologia.» pág. 21
22. «○ Les resolucions de l’ONU sobre la detenció il·legal dels presos polítics i la suspensió de representants polítics. Resolució de juliol passat en relació als diputats i senadors presos polítics (Junqueras, Rull, Turull, Sánchez, Romeva) i resolució més del passat més d’abril en relació al president a l’exili Carles Puigdemont.» pág. 22
23. «PRENDRE LA INICIATIVA» pág. 22
24. «No podem quedar-nos en la denúncia, cal també passar a l’ofensiva per posar l’estat a la defensiva.» pág. 22
25. «L’objectiu és portar l’estat a que ell mateix certifiqui la seva manca de voluntat, governi qui governi, d’adequar-se als estàndards jurídics internacionals i d’estat de dret europeu.» pág. 22
26. «Per això no podem limitar-nos a reaccionar davant l’actuació de l’estat, sinó que cal passar a l’ofensiva i presentar iniciatives de reforma del dret i de les institucions bàsiques del Regne d’Espanya per adequar-les al dret internacional i de la Unió Europea. Aquesta actuació propositiva és necessari fer-la no tant per aconseguir la reforma d’aquestes institucions, consecució que objectivament s’ha demostrat impossible, sinó per certificar davant la comunitat internacional la negativa de l’estat als estàndards de dret internacionals i europeus.» pág. 23
27. «Aquesta acció es concretarà en propostes, per via d’iniciatives legislatives i no legislatives, davant les quals les formacions polítiques de tot l’estat s’hauran de posicionar. El resultat final d’aquests posicionaments, previsiblement contrari als estàndards de dret internacionals i europeus, podrà ser utilitzat per justificar l’existència d’un grup objectivament identificable que rep un tracte discriminatori de l’estat. Alguns exemples d’aquesta acció serien:» pág. 23
28. «● Llei d’amnistia. D’acord amb mandat del Parlament de Catalunya, la resolució del conflicte amb Espanya passa per l’amnistia per a tots els represaliats i represaliades. No obstant, el govern espanyol s’ha escudat en la suposada inconstitucionalitat de l’amnistia declarada per la Mesa del Congrés dels Diputat per impedir ni tan sols el debat d’aquesta demanda massiva de la societat catalana.» pág. 24
29. «● Seguirem exigint al govern espanyol que aturi l’ús de recursos per justificar l’empresonament i l’exili de líders polítics i socials independentistes i desprestigiar les institucions internacionals que han aprovat dictàmens i sentències favorables als drets civils i polítics del nostre poble.» pág. 30

Texto original del programa, en catalán.

1. «Frente al uso partidista de los instrumentos del Estado evidenciado por este Gobierno (indultos a los líderes del procés, eliminación del delito de sedición y reducción de las penas por malversación), desde el Partido Popular reiteramos nuestro compromiso firme con el respeto al principio de legalidad y de igualdad de los españoles ante ley.» pág. 67
2. «Objetivo PROMOVER DE FORMA EFECTIVA LA CONVIVENCIA DE TODOS» pág. 72
3. «HOMOLOGAREMOS LA PROTECCIÓN DE LA CONSTITUCIÓN Y LA» pág. 72
4. «INTEGRIDAD TERRITORIAL DEL ESTADO A LOS PAÍSES DE NUESTRO» pág. 72
5. «ENTORNO. Recuperaremos el delito de sedición en el Código Penal, mejorando y actualizando su tipificación, para castigar las formas más graves de deslealtad constitucional. Regularemos también otras conductas de deslealtad de las instituciones dirigidas a poner en peligro la paz y el orden constitucional, ya sea mediante la convocatoria de referendos o consultas no autorizadas o maquinaciones dirigidas a socavar el crédito de España en la comunidad internacional.» pág. 72

1. «En los últimos años, el Gobierno socialista se ha enfrentado a importantes desafíos para la convivencia en España. El PSOE alcanzó el poder tras la moción de censura de 2018 en el contexto de la mayor crisis constitucional que ha sufrido nuestro país desde 1978, motivada por el proceso independentista en Cataluña, con la convocatoria de un referéndum de independencia, la Declaración Unilateral de Independencia y la aplicación de la coerción estatal prevista en el artículo 155 de la Constitución. Durante este periodo, el Gobierno socialista ha trabajado para recuperar la convivencia con diálogo y respeto, en el marco constitucional.» pág. 228
2. «La cohesión territorial en una España plural» pág. 229
3. «España está hoy más cohesionada, unida e integrada que en 2018. Entre el segundo semestre de 2017 y el primero de 2018, nuestro país sufrió una grave crisis constitucional motivada por el proceso independentista en Cataluña. La división se trasladó desde las instituciones a las calles y generó una fractura social y emocional cuyos efectos se sintieron en buena parte de los sectores que componen la sociedad catalana.» pág. 229
4. «En estos años, el Gobierno socialista ha afrontado con valentía el grave conflicto que se generó durante el gobierno del PP en España, y ha trabajado para recuperar la convivencia y construir un proyecto de país en el que tengan cabida todos los territorios. Solo el tiempo permitirá valorar con justicia el éxito alcanzado: se ha superado la situación de ruptura que existía hace cinco años y el número de personas contrarias al marco constitucional ha descendido de manera abrupta en Cataluña, tal y como demuestran las encuestas realizadas por distintos organismos, como el Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya.» pág. 229
5. «Así pues, el verdadero desafío que afrontamos las y los socialistas permanece: consolidar la cohesión territorial como principio estructural de toda la acción política., que garantice la adecuada integración de los territorios en una España plural. La derecha trata de patrimonializar los símbolos comunes e imponer una idea de España en la que solo caben ellos, promoviendo el enfrentamiento de unos territorios con otros. La derecha y la extrema derecha quieren hacernos olvidar que han sido gobiernos socialistas los que han logrado poner fin a los grandes desafíos independentistas,» pág. 229

1. «6. Impulso de una mesa de diálogo entre el Gobierno del Estado y la Generalitat de Catalunya. La relación entre el Govern de la Generalitat y el Gobierno de España ha mejorado notablemente gracias a la política del diálogo, la negociación, la desjudicialización y la construcción de acuerdos impulsado por ambos Gobiernos.» pág. 121
2. «Es necesario reforzar los mecanismos de concertación multilateral y bilateral entre las instituciones de la Generalitat de Catalunya y del Estado para el pleno desarrollo del autogobierno. Un diálogo permanente y respetuoso basado en el reconocimiento de una gobernanza multinivel y teniendo como horizonte que España debe avanzar hacia el pleno reconocimiento de su carácter plurinacional.» pág. 121
3. «Hay que avanzar hacia un nuevo pacto territorial entre Catalunya y el Estado alcanzado a través del diálogo, la negociación y el acuerdo. Un diálogo bilateral, de Gobierno a Gobierno, en la mesa de diálogo. Al mismo tiempo, debemos impulsar todos los espacios de negociación bilateral que recoge el Estatuto de Catalunya y todos los espacios multilaterales que deben funcionar de forma regular avanzando en nuevos acuerdos.» pág. 121