Lenguas cooficiales

1. «El castellano y las lenguas cooficiales son unos recursos de enorme valor y potencial que debemos cuidar, potenciar y aprovechar como legado para el bienestar de las siguientes generaciones, abriendo opciones y oportunidades a nuestros jóvenes.» pág. 60

1. «La realidad municipal española se encuentra marcada por la diversidad de un mapa con realidades locales muy distintas. En este sentido, promovemos desplegar dos planes específicos destinados a los pequeños municipios (especialmente en la llamada «España vaciada»), a los municipios rurales y a las áreas metropolitanas. 5. Una España plurilingüe y pluricultural. Reconocimiento del plurilingüismo. Las instituciones del Estado deben preservar la riqueza cultural y lingüística de España, de forma coherente con nuestra realidad plurinacional. Por eso, es necesario que desde las administraciones públicas se preserve viva esta riqueza, respetando y dignificando las lenguas y culturas de las diversas naciones y territorios, desde una posición de igualdad y reconocimiento mutuo de todas ellas. La pluralidad lingüística no se debe limitar a las comunidades autónomas con lengua propia, sino que su promoción y uso debe extenderse al conjunto de España y sus instituciones, así como al marco de la UE. El Gobierno debe velar por la garantía de los derechos de todos y todas las hablantes, asegurando el uso efectivo de las lenguas cooficiales, como se señala en los Informes del Consejo de Europa sobre el cumplimiento en España de la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias, con especial atención a su cumplimiento en la AGE y la Administración de justicia.» pág. 121
2. «20. Pluralidad lingüística como patrimonio cultural común y política plurilingüística. Nuestras lenguas son materia constitutiva de buena parte de la cultura y de la articulación de las comunidades culturales. Dando cumplimiento al reconocimiento constitucional de la pluralidad lingüística como «un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección», desde las instituciones culturales públicas alentaremos la libertad cultural para que todas las personas puedan desarrollarse en la lengua que deseen. Impulsaremos que todas las lenguas históricas alcancen su oficialidad y el entendernos como un espacio común que reconoce la pluralidad como una riqueza a compartir por el conjunto del Estado, evitando el desconocimiento mutuo y promoviendo, entre otras acciones, la producción y circulación de creaciones en su lengua original.» pág. 171
3. «En las instituciones, hay que poner en marcha una política plurilingüística con una dotación suficiente de fondos. Dicha política debe ser tenida en cuenta, asimismo, en lo que hace al papel del Instituto Cervantes y su proyección en el exterior. Se propone, asimismo, una Ley de Lenguas que reconozca la realidad plurilingüe de España y su presencia en todos los ámbitos, sin olvidar aquellas no reconocidas como lenguas oficiales. Se promoverán premios para reconocer la creación literaria en lenguas cooficiales del Estado homologables al Premio Cervantes.» pág. 171

1. «5. Garantizaremos el uso del español en todo el territorio nacional. Suprimiremos cualquier forma de discriminación entre los españoles por razón de la lengua y acabaremos con el apartheid lingüístico que crea españoles de primera y de segunda categoría. La rica diversidad de España, su pluralidad provincial y comarcal, están amenazadas por un estado autonómico que trata de crear falsas identidades que nos dividen y enfrentan tratando de homogeneizar territorios artificialmente. Uno de los mayores tesoros culturales de nuestra patria son las distintas lenguas que se hablan en sus regiones y provincias, y que han sido usadas torticeramente por el separatismo como elemento segregador para crear barreras entre españoles.» pág. 9
2. «7. Exigiremos que todas las Administraciones Públicas, de cualquier nivel territorial, presten atención presencial, sin cita previa y, al menos, en español.» pág. 9
3. «8. Señalizaremos, al menos en español, todas las carreteras y vías urbanas del territorio nacional.» pág. 9
4. «Proposición no de Ley por la que se insta a establecer que el conocimiento de la lengua cooficial de la Administración regional no sea un impedimento para el acceso a la función pública (junio 2021).» pág. 13
5. «35. Acabaremos con la brecha territorial que perjudica a los trabajadores españoles y dificulta su movilidad, derogando toda imposición lingüística y discriminatoria de las comunidades autónomas.» pág. 23
6. «106. Presionaremos para que el desconocimiento de las lenguas regionales no sea en ningún caso un impedimento para el acceso por oposición a plazas de personal sanitario, como está ocurriendo hoy en algunas regiones de» pág. 57
7. «España; garantizando que el único requisito en materia de lengua sea el conocimiento del español.» pág. 57

1. «11. Lingua e cultura» pág. 60
2. «A plena normalización da nosa lingua é un obxectivo prioritario e que debe ser asumido como tal por todas as administracións públicas e polo conxunto da nosa sociedade.» pág. 60
3. «Porén, a administración do Estado é unha fonte permanente de trabas e de obstáculos para o uso do galego con normalidade e para o respecto dos dereitos lingüísticos de galegas e dos galegos.» pág. 60
4. «Nese sentido, en canto a Galiza non tiver a plena capacidade de decidir sobre a política lingüística necesaria para garantir a normalización, o BNG traballará por:» pág. 60
5. «• Reforma da Lei do Audiovisual para garantir a plena igualdade de todas as linguas oficiais do Estado. Exixir ás plataformas a dispoñibilidade das producións do seu catálogo con dobraxe e lexendaxe en galego, especialmente nos contidos dirixidos ao público infantil, ademais de mellorar a definición e regulación das produtoras independentes e a promoción e normalización das mulleres no mundo audiovisual.» pág. 60
6. «11. Lingua e cultura ― 60» pág. 60
7. «• Asegurar a plena normalización do uso da lingua galega por parte da administración central, encomezando polo coñecemento do galego entre o funcionariado para así garantir os dereitos lingüísticos na relación entre esta e as empresas que traballan para ela.» pág. 61
8. «• Garantir o estrito respecto da nosa toponimia por parte de todos os organismos da administración do Estado, así como exixir o respecto pola legalidade por parte das apps de xeolocalización que seguen a utilizar nomenclatura deturpada.» pág. 61
9. «• Acometer a normalización no ámbito da administración da Xustiza, tornando o galego lingua de uso preferente nas resolucións, así como nas comunicacións e notificacións de oficio dos órganos administrativos.» pág. 61
10. «• Garantir o dereito a estudar e realizar os exames da UNED en galego, nomeadamente nos centros situados na Galiza.» pág. 61
11. «11. Lingua e cultura ― 61» pág. 61

Texto original del programa, en gallego.

1. «Respeto a las lenguas oficiales. Defenderemos el derecho de las personas al uso de su lengua propia, la correcta aplicación de la cooficialidad y su pleno uso en todos los ámbitos dependientes de la Administración del Estado.» pág. 8
2. «Por lo que hace al euskera, además de ser la más importante seña de identidad de nuestro pueblo, es su lengua propia y tiene carácter oficial en Euskadi y Navarra, lo que compromete a todas las instituciones y poderes públicos a velar por los derechos lingüísticos de las personas que viven en esos territorios donde es oficial, así como a garantizar y promover su uso.» pág. 8
3. «Por ello, y en lo que compete a la Administración General del Estado, desde EAJ-PNV nos comprometemos a:» pág. 8
4. « Exigir que el euskera esté presente en todos aquellos espacios físicos y virtuales que dependan de la AGE en Euskadi, con el objetivo de respetar los derechos lingüísticos de la ciudadanía.» pág. 8
5. « Exigir el cumplimiento de las obligaciones establecidas en la Ley General Audiovisual en cuanto a presencia del euskera en las diferentes plataformas televisivas tanto públicas como privadas.» pág. 8
6. « Mantener y aumentar progresivamente la dotación presupuestaria establecida en la Ley de Cine para aquellas producciones cinematográficas en las demás lenguas oficiales distintas al castellano.» pág. 8
7. « Exigir que las cantidades destinadas al PERTE de la lengua en los fondos NEXT tengan al euskera en la consideración debida y contribuyan efectivamente al impulso de la digitalización de la lengua vasca.» pág. 9
8. «Impulsar la diversidad lingüística. Además de reclamar la oficialización de las lenguas oficiales del Estado distintas al castellano, impulsaremos la presencia y utilización del euskera, catalán y gallego en las instituciones comunitarias. Asimismo, reclamaremos resolver, a la mayor brevedad, la discriminación ilegal que sufren los estudiantes de los sistemas educativos vasco, catalán, valenciano, balear o gallego, procediendo a la inmediata integración de estas lenguas en las plataformas comunitarias de intercambio, auxilio lingüístico, académicas (Europass) o relacionadas con el empleo y las competencias.» pág. 36

1. «Euskara» pág. 15
2. «Exigiremos el respeto absoluto para nuestra lengua, el euskera, en todos los ámbitos y aspectos de la vida pública y social. Trabajaremos» pág. 15
3. «Compromiso de Euskal Herria Bildu para ampliar su presencia y conocimiento impulsando su uso en todos los ámbitos, sin aceptar ningún tipo de retroceso ni intromisión en nuestros derechos lingüísticos:» pág. 15
4. «»» Garantizar el uso del euskera en todas las administraciones públicas dependientes del Estado, impulsando el conocimiento de nuestra lengua por parte de todos los trabajadores y trabajadoras de la misma para asegurar así la atención en euskera a toda la ciudadanía.» pág. 15
5. «»» Extender y ampliar el uso del euskera en el ámbito digital y audiovisual, clave para promover su uso y conocimiento entre las generaciones más jóvenes.» pág. 15
6. «»» Desde la solidaridad y cercanía, exigiremos el mismo respeto para todas las lenguas propias de los diferentes pueblos y naciones del» pág. 15
7. «Estado, como el catalá, el galego, al asturianu o el aragonés.» pág. 15

1. «4. Protegir i fomentar l’ús de la llengua catalana, garantint que tota la ciutadania pugui desenvolupar plenament la seva vida en català arreu dels Països Catalans. Cal garantir els drets lingüístics en l’àmbit de l’administració de l’Estat i els serveis públics i promoure el seu ús als mitjans de comunicació, productes audiovisuals i en les relacions comercials.» pág. 8
2. «• Instar a la designació del català i l’occità com a llengües oficials de la UE i de treball al Parlament Europeu.» pág. 14
3. «• Garantia del respecte i aplicació efectiva dels drets lingüístics de la ciutadania en el seu tracte, oral o escrit, amb l’administració de justícia.» pág. 21
4. «• Legislar per a que el català/valencià sigui un requisit en la provisió de places a l’Administració de Justícia de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.» pág. 21
5. «• Exigència del coneixement del català per a tot el personal al servei de l’Administració General de l’Estat en el territori de Catalunya, amb el requisit mínim del nivell C1 del CPNL o equivalent, en un termini màxim de dos anys» pág. 24
6. «Llengua catalana» pág. 63
7. «• Ús de la llengua pròpia de forma prioritària en els esdeveniments esportius estatals i internacionals que s’organitzin en els territoris que tinguin llengua pròpia.» pág. 63
8. «• Promoure l’ús de les llengües oficials diferents del castellà en tots els esdeveniments esportius internacionals.» pág. 63
9. «• Assegurar l'assistència en català en qualsevol servei d'atenció a la clientela.» pág. 80
10. «• Exigir la presència de la llengua catalana en els productes i establiments comercials.» pág. 81
11. «POLÍTICA LINGÜÍSTICA a) Supremacia del castellà i al·lèrgia a la diversitat lingüística» pág. 119
12. «L’Estat espanyol no és neutral ni imparcial pel que fa a la cultura i a la identitat de la seva ciutadania. En el pla cultural i lingüístic, les elits i oligarquies que controlen l’aparell administratiu i el repartiment dels recursos estan plenament compromeses amb una identitat nacional de matriu castellana. Aquesta intenció es fa especialment explícita pel que fa a la llengua, fins al punt d’anomenar la llengua castellana, de forma premeditada i intencionada, com a “espanyol”, en detriment de les altres llengües diferents de la castellana.» pág. 119
13. «Tot i que des del final de la dictadura i la instauració de la monarquia parlamentària s’han fet passos per garantir certs espais de llibertat lingüística i cultural en l’Estat de les autonomies, la realitat és que la naturalesa de l’Estat i la seva configuració legal continua sent molt adversa. L’exercici dels drets lingüístics no està garantit per les administracions, tot i que algunes llengües diferents del castellà, no pas totes, siguin oficials i estiguin reconegudes legalment als respectius territoris on són pròpies.» pág. 119
14. «Aquesta situació porta a nombrosos casos de vulneracions dels drets lingüístics de la ciutadania de llengua catalana per part de funcionaris públics, també en aquells casos en què es tracta de drets reconeguts per alguna llei. El caràcter profundament ideològic de bona part de les institucions i administracions de l’Estat fa que aquestes vulneracions siguin tolerades, fet que genera un clima d’impunitat que afavoreix l’autocensura en l’ús de les llengües pròpies en els parlants del català i altres llengües oficials de l’Estat, i encara més de les no oficials.» pág. 119
15. «La Constitució espanyola afirma en l’article 3 que les llengües oficials de l’Estat seran objecte d’especial respecte i protecció. El no compliment d’aquest article, que forma part del redactat de la carta magna, és un dels exemples de com el nacionalisme espanyol, que s’autoproclama constitucionalista i defensor absolut del principi de legalitat, és capaç d’ignorar la legalitat quan aquesta no s’adequa als seus posicionaments.» pág. 119
16. «Segons el text constitucional, el castellà no és d’ús obligatori. L’única obligació que emana de la Constitució és la d’entendre el castellà, no la d’utilitzar-lo. L’ús és un dret, però no una obligació. Tanmateix, a la pràctica, el supremacisme lingüístic i cultural comú a les institucions espanyoles en defensa l’ús inevitable amb expressions d’aparença inofensiva com “la lengua común”, “así nos entendemos todos”, “lengua de encuentro”, etc. Però no l’ús de les altres llengües oficials als respectius territoris, les quals, a la pràctica, queden relegades a un paper de subordinació.» pág. 119
17. «Insistentment, des de Catalunya s’ha reclamat establir el català com a requisit per treballar a les administracions estatals als territoris de parla catalana. Aquest canvi hipotètic, que mai s’ha acceptat i ha estat combatut amb vehemència i agressivitat, suposaria l’assumpció i la resolució per part de l’Estat d’un problema estructural com és la falta de preparació del seu personal als territoris de parla catalana, fet que pot generar situacions de discriminació greus. A més, l’adopció del català com a requisit permetria avançar cap al compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, compromís internacional adquirit per Espanya quan la va ratificar fa més de quinze anys.» pág. 119
18. «Contràriament, no tan sols no han acceptat mai aquest canvi, sinó que s’intenta sempre deixar sense efecte, aigualir o directament suprimir (segons el partit que governi en cada moment) el requisit lingüístic en els diferents àmbits on sí que existeix, especialment a les institucions autonòmiques i supramunicipals valencianes i balears. Els dos principals partits de l’Estat han impedit sistemàticament que els ciutadans inevitablement bilingüitzats d’Espanya (els parlants de català, occità, basc, gallec, aragonès, o asturià) puguin exercir els drets lingüístics en igualtat» pág. 119
19. «Eleccions Generals 2023 programa electoral de condicions amb els ciutadans espanyols monolingües (parlants de castellà), que a la pràctica acaben ostentant una situació de privilegi lingüístic.» pág. 120
20. «Les dades presentades per l’ONG Plataforma per la Llengua indiquen que l’any 2021 les queixes relacionades amb el sector públic van marcar pic en arribar al 44,6% del total de discriminacions lingüístiques patides pels parlants de català. I, tot i que és possible que l’augment sigui a causa d’un increment de les denúncies per una major consciència dels catalanoparlants dels seus drets, és evident que l’Estat espanyol no és en cap cas un estat homologable a les democràcies avançades quant al respecte envers les minories nacionals i lingüístiques històriques.» pág. 120
21. «b) El català, llengua cohesionadora d’una societat plurilingüe» pág. 120
22. «La República Catalana ha de vetllar pel respecte dels drets individuals i col·lectius de tota la ciutadania, i la llengua n’és un exemple paradigmàtic. A Catalunya es parlen al voltant de 300 llengües, per tant, la societat catalana és plurilingüe. En aquest context, el català, l’occità i la llengua de signes catalana (LSC), com a llengües pròpies de Catalunya, han de ser les llengües de la nova República, que les ha de dotar de les eines adients perquè es preservin al territori que els és propi i garantir-ne el futur. El català ha de ser la llengua de cohesió del conjunt de la ciutadania: és el vehicle d’expressió d’una societat, és tret característic d’una cultura i és patrimoni també dels habitants no catalanoparlants del país. De la mateixa manera, cal vetllar pel manteniment i l’aprofitament de la diversitat lingüística de la República i garantir que cap persona no pugui ser discriminada per raó de llengua.» pág. 120
23. «1. Un marc jurídic garant dels drets lingüístics de tota la ciutadania en què el català i l’occità, juntament amb la llengua de signes catalana, com a llengües pròpies, siguin les llengües de la República Catalana.» pág. 120
24. «2. Els Països Catalans, l’espai natural de la llengua catalana on cal aspirar a la plena normalització de l’ús de la llengua en tots els àmbits.» pág. 120
25. «3. La pluralitat lingüística com un valor col·lectiu i una oportunitat en l’economia del coneixement per tal que les llengües parlades i signades siguin promogudes en tots els àmbits.» pág. 120
26. «5. Una administració eficaç, respectuosa i modèlica en l’atenció de la diversitat lingüística mitjançant l’establiment regulat dels usos administratius de les llengües que es parlen. El català ha de ser la llengua d’ús normal i preferent de les administracions públiques, sense perjudici que la ciutadania pugui ser atesa en altres llengües si és necessari i sota el criteri de disponibilitat lingüística.» pág. 120
27. «7. El català, una llengua amb presència al món amb un estat català que vetllarà pel seu ús i reconeixement en tots els organismes internacionals.» pág. 120
28. «Eleccions Generals 2023 programa electoral c) Mentrestant, en defensa de Catalunya al Congrés i Senat» pág. 121
29. «Per abordar la situació sociolingüística actual als Països Catalans, sobretot pensant en el binomi castellà-català, cal partir d’una anàlisi realista de la realitat. I aquesta anàlisi no porta a cap altra conclusió que, entre aquestes dues, la llengua que està en inferioritat objectiva de condicions és el català, i és aquesta la llengua que necessita defensa i foment. Des d’aquest punt de vista, cal desterrar qualsevol forma de discriminació lingüística perquè pugui existir igualtat de condicions per al conjunt de la ciutadania; una igualtat real que abordi i garanteixi els drets lingüístics dels parlants que exerceixen com a ciutadans en unes situacions concretes i que han de poder viureles amb total normalitat usant el català, l’occità o la llengua de signes catalana en el cas de la comunitat de signants. Per això, proposem:» pág. 121
30. «• Modificar el Reglament del Congrés dels Diputats per tal que el català, el basc, el gallec, l’aragonès, l’asturlleonès, l’occità i les llengües de signes siguin llengües d’ús i de treball de la seva activitat.» pág. 121
31. «• Aprovar una Llei de llengües que garanteixi plenament els drets lingüístics de les persones parlants en llengües oficials diferents al castellà en l’àmbit de l’administració general de l’Estat, els serveis públics i promoure’n l’ús en els mitjans de comunicació i en les relacions comercials. S’ha d’admetre la realitat plurilingüe de l’Estat i garantir que les institucions estatals atenen oralment, per escrit i virtualment en la llengua oficial que tria el ciutadà.» pág. 121
32. «• Establir com a requisit que tot el funcionariat de l’Estat espanyol destinat a Catalunya, al País Valencià i a les Illes Balears i Pitiüses entengui i parli el català i/o l’occità.» pág. 121
33. «• Instar l’Estat espanyol a fer la petició perquè el català, l’occità i la llengua de signes catalana siguin llengües oficials a la Unió Europea i al Parlament Europeu. La Unió Europea està constituïda com una unió d’estats, de manera que les llengües que s’hi reconeixen són les oficials de cada estat membre, fet que sovint deixa de banda les llengües i cultures que no tenen un estat propi que les defensi. Això queda ben palés en el cas de l’Estat espanyol que, lluny de reconèixer la plurinacionalitat i el plurilingüisme, s’expressa únicament en castellà, l’única llengua que és reconeguda com a oficial de la Unió Europea. Segons els Tractats de la Unió, això no hauria de ser un problema, ja que qualsevol estat pot demanar l’oficialitat d’una o més llengües que formen part del seu territori.» pág. 121
34. «• Exigir a l’Estat espanyol a complir els preceptes de la Carta de les Llengües Regionals o Minoritàries en totes les legislacions. L’any 1992, el Consell d’Europa va aprovar la Carta de les Llengües Regionals o Minoritàries per a promoure les llengües pròpies d’Europa a les quals no se’ls reconeixia l’oficialitat, un tractat que ha estat ratificat per la majoria d’estats, també l’Estat espanyol. Però, en tot cas, la ratificació de la Carta no ha comportat que el català i l’occità siguin considerats en peu d’igualtat amb les llengües oficials de la Unió ni que se les hagi promocionat en l’àmbit europeu. Cal forçar l’Estat espanyol a complir amb el seu compromís amb la Carta de les Llengües Regionals o Minoritàries i que doni compliment a les recomanacions que apareguin en els diferents informes de seguiments del document.» pág. 121
35. «• Promoure les regulacions necessàries per tal que les traduccions del BOCG i del BOE en les llengües oficials diferents al castellà siguin oficials.» pág. 121
36. «• Aprovar i blindar l'equiparació de les denominacions català i valencià com a sinònimes i intercanviables. És necessària una llei que reculli, juntament amb el nom de valencià, històric i que identifica de manera més immediata les persones catalanoparlants del País Valencià, l’equivalència amb el nom de català, denominació igualment històrica i, a més, acadèmica, internacional i general a la resta de l’àrea lingüística.» pág. 121
37. «• Instar l’Estat espanyol que tota la publicitat institucional que facin els ministeris sigui prioritàriament en català i occità -i accessible als usuaris de la llengua de signes catalana quan vagi dirigida a la ciutadania de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.» pág. 121
38. «• Establir un nou fons d’ajuts i crèdits per al foment de l’edició, publicació i lectura en català i occità, per a garantir que l’Estat espanyol realitza les aportacions equivalents a les que facin la Generalitat de Catalunya, la Generalitat Valenciana i el Govern de les Illes Balears pel mateix concepte.» pág. 122
39. «• Augmentar i blindar per llei la quantitat mínima que l’Estat espanyol haurà d’aportar al fons d’ajuts i crèdits per a la cinematografia i l’audiovisual en llengües catalana i occitana, i perquè els productes siguin igualment accessibles als usuaris de la llengua de signes catalana.» pág. 122
40. «• Fomentar la quota de pantalla en el sector cinematogràfic i audiovisual per a promoure l’ús social de la llengües catalana i occitana i de la llengua de signes catalana.» pág. 122
41. «• Regular l’obligació de les plataformes de publicar les dades de compliment d’obligació de quotes lingüístiques, tal com la Directiva Europea de serveis de comunicació audiovisual estableix. Garantir la transparència, el compliment i l’avaluació de la mesura.» pág. 122
42. «• Establir quotes lingüístiques en els ajuts a la cinematografia i l’audiovisual que desenvolupin l’ICAA o el Ministeri de Cultura, en la línia que el Parlament Europeu ha defensat en múltiples ocasions.» pág. 122
43. «• Crear un nou fons d’ajuts i mesures de foment de la subtitulació en llengües catalana i occitana i en la llengua de signes catalana de les creacions cinematogràfiques i audiovisuals presents a plataformes, tot obligant l’Estat espanyol a corresponsabilitzar-se econòmicament.» pág. 122
44. «• Augmentar la dotació pressupostària per al foment i internacionalització del català i l’occità a través de l’Institut Ramon Llull i l’Institut d’Estudis Aranesi.» pág. 122
45. «• Traspassar el 25% del fons de l’Instituto Cervantes als organismes corresponents de la Generalitat de Catalunya, la Generalitat Valenciana i el Govern de les Illes Balears.» pág. 122
46. «• Establir per llei l’obligatorietat de l’Estat espanyol de destinar els mateixos recursos per al foment i internacionalització de la llengua catalana i occitana que per a l’espanyola, amb la intenció d’eliminar la discriminació actual de les llengües oficials diferents de la castellana.» pág. 122
47. «• Instar l’Estat espanyol a cooperar pel foment i la protecció de la llengua amb altres països on hi hagi regions en què es parli el català i/o l’occità.» pág. 122
48. «• Exigir que el 30% dels recursos dedicats pel govern i institucions publiques a la promoció, difusió i potenciació de la llengua castellana es destinin a la llengua catalana.» pág. 128
49. «• Donar compliment a la disposició final tercera de la Llei 27/2007, de 23 d'octubre, per la qual es reconeixen les llengües de signes espanyoles i es regulen els mitjans de suport a la comunicació oral de les persones sordes, amb discapacitat auditiva i sordcega, que estableix que l'Administració General de l'Estat transferirà a les administracions competents, de l'àmbit lingüístic català, els recursos necessaris per a la protecció i promoció de la Llengua de Signes Catalana.» pág. 128

Texto original del programa, en catalán.

1. «7. CULTURA, LLENGUA I ESPORT» pág. 17
2. «● Menysteniment de la llengua catalana. Ja fa molts anys que l’Estat espanyol menysté la llengua catalana i aquesta tendència no ha fet més que agreujar-se independentment del color polític del Govern espanyol. No es permet l’ús del català al Congrés i al Senat, i tampoc el seu reconeixement internacional com per exemple a les institucions de la UE. La presència del català en els mitjans de comunicació d’abast estatal, públics i privats, és escassa o nul·la. El Govern espanyol va reduir l’espai de comunicació català i va limitar les emissions de TV3 i Catalunya Ràdio només a Catalunya, fent-les fora de l’àmbit lingüístic de les terres de llengua i cultura catalanes.» pág. 17
3. «● Català a la Justícia. Els drets lingüístics dels catalanoparlants han d’estar garantits en les seves relacions amb l’Administració de Justícia. En aquest sentit, cal donar compliment a les repetides resolucions del Comitè de Ministres del Consell d’Europa sobre l’aplicació per part del Regne d’Espanya de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, i d’acord amb el que literalment estableixen aquestes resolucions, modificar l’article 231 de la Llei orgànica del Poder Judicial de forma que es substitueixi la regulació actual per una altra que prevegi expressament que els procediments judicials hauran de passar a realitzar-se en la llengua oficial pròpia de la comunitat autònoma quan així una de les parts ho sol·liciti. Aquesta modificació inclourà el deure de jutges i personal de l’administració de justícia d’acreditar una competència lingüística suficient en les llengües oficials dels territoris on desenvolupin la seva activitat, de forma que es donà compliment a l’establert a l’article 102 de l’EAC.» pág. 25
4. «● La llengua catalana ha de tenir la consideració de llengua oficial a la UE i l’estat espanyol ha de complir amb les disposicions que l’obliguen a treballar-hi segons l’Estatut d’Autonomia. Cal recordar a més que per aconseguir-ho l’estat membre interessat ho de demanar de manera explícita al Consell i que se sotmeti a votació, com bé apunten l’article 290 del Tractat constitutiu de la Comunitat Europea i l’article 8 del Reglament 1/1958.» pág. 28
5. «○ Incloure la llengua catalana a la plataforma OLS (Online Lingüístic» pág. 97
6. «Support) per tal de garantir que els estudiants universitaris puguin dur a terme els seus projectes de mobilitat internacional en la llengua pròpia del país.» pág. 97
7. «● Garantir l'ús de la llengua catalana al sistema universitari i de recerca de» pág. 117
8. «Catalunya.» pág. 117
9. «2. EL CATALÀ A LA JUSTÍCIA» pág. 122
10. «• Obligació de jutges i fiscals de conèixer el català. Els drets lingüístics dels catalanoparlants han d’estar garantits en les seves relacions amb l’Administració de Justícia. En aquest sentit, cal donar compliment a les repetides resolucions del Comitè de Ministres del Consell d’Europa sobre l’aplicació per part del Regne d’Espanya de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, i d’acord amb el que literalment estableixen aquestes resolucions, modificar l’article 231 de la Llei orgànica del Poder Judicial de forma que es substitueixi la regulació actual per una altra que prevegi expressament que els procediments judicials hauran de passar a realitzar-se en la llengua oficial pròpia de la comunitat autònoma quan així una de les parts ho sol·liciti. Aquesta modificació inclourà el deure de jutges i personal de l’administració de justícia d’acreditar una competència lingüística suficient en les llengües oficials dels territoris on desenvolupin la seva activitat. D’aquesta forma, es donarà compliment a l’establert a l’article 102 de l’EAC.» pág. 122
11. «• BOE en català. La publicació del Butlletí Oficial de l’Estat en les llengües oficials es decidir deixar de fer-se, unilateralment, el maig de l’any 2021.» pág. 122
12. «Cal que el govern espanyol torni a publicar, amb cost íntegre a càrrec de l’Estat, el BOE en català, eusquera i gallec.» pág. 123
13. «Llengua.» pág. 137
14. «● El català a Europa:» pág. 137
15. «○ Exigir al govern espanyol que reclami l’oficialitat del català a la Unió» pág. 137
16. «Europea, especialment ara que Espanya ocupa la Presidència del seu Consell.» pág. 137
17. «○ Garantir el compliment de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRoM), que té com a objectiu protegir les llengües històriques que no tenen caràcter oficial a Europa.» pág. 137
18. «● La disponibilitat lingüística dels serveis i empleats públics estatals:» pág. 137
19. «○ Garantir la capacitació lingüística dels empleats públics estatals destinats a comunitats autònomes amb llengües pròpies. Especialment, modificant la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ) per establir el català com a requisit per treballar en la justícia a» pág. 137
20. «Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, i garantir que la ciutadania pugui triar la llengua dels procediments judicials.» pág. 137
21. «○ Assegurar la disponibilitat lingüística dels webs, els butlletins i les publicacions de l’Estat (com el BOE) en català, sense establir diferències entre català i valencià, i eliminar qualsevol obstacle jurídic que pugui posar en dubte la unitat de la llengua.» pág. 137
22. «● La llengua als mitjans audiovisuals» pág. 137
23. «○ Fer efectiva la reciprocitat total dels mitjans de comunicació en llengua catalana a tot el domini lingüístic, i facilitar l’accés a la ràdio i la televisió en llengua catalana des de tots els territoris.» pág. 137
24. «○ Condicionar els suports al govern espanyol perquè es compleixi el que preveu la Llei general de comunicació audiovisual en matèria lingüística, que estableix quotes d’emissió a les plataformes i a» pág. 137
25. «RTVE, i inversió en producció en llengües oficials diferents del castellà.» pág. 137
26. «● La defensa de la llengua també en les normes i estructures estatals» pág. 138
27. «○ Revisar, des del punt de vista lingüístic, totes les normatives aprovades per l’Estat.» pág. 138
28. «○ Modificar el reglament intern del Congrés per permetre l'ús de les llengües oficials diferents del castellà en les sessions plenàries i a les comissions.» pág. 138

Texto original del programa, en catalán.