ERC· Esquerra Republicana de Catalunya
2,8 % del programa-
Sancionar la morosidad de las grandes empresas con pymes y autónomos
«Implementar un règim sancionador que desincentivi la morositat empresarial entre les grans empreses i les pimes i treballadors autònoms.» pág. 78
-
Garantizar la segunda oportunidad a los empresarios
«Garantir la segona oportunitat als empresaris i empresàries.» pág. 78
-
Reconocer la banca pública de Cataluña para dar crédito a las pymes
«Reclamar el ple reconeixement de la banca pública de Catalunya per a garantir l'accés al crèdit de les pimes» pág. 78
Leer los 40 párrafos de su programa sobre esto ›
- «• Impulsarem mesures que millorin l’accés de les PIMES a la contractació pública.» pág. 72
- «EMPRESA a) Privilegis de l’IBEX 35 davant les pimes» pág. 75
- «Una de les grans perjudicades per la crisi van ser les petites i mitjanes d’empreses, que van ser excloses de l’accés al crèdit, tant de la banca privada com del mateix ICO.» pág. 75
- «L’Estat espanyol lluny de garantir la competitivitat de les pimes i ajudar-les a desenvolupar-se, ha aplicat sistemàticament polítiques que ens han dut a un escenari de greuge comparatiu de les pimes envers les grans empreses de l’IBEX35. Especialment greu en el cas català, en tant que les petites i mitjanes empreses són la base del teixit productiu de Catalunya, ja que suposen el 99,8% del total d’empreses i el 69,9% de l’ocupació.» pág. 75
- «La concentració empresarial i situacions de domini del mercat produïda en els darrers anys, sense les mesures de protecció i regulació necessàries, ha comportat una situació de desigualtat de condicions a l’hora d’operar en el mercat entre les grans empreses i les pimes.» pág. 76
- «Les petites i mitjanes empreses són les grans marginades d’una contractació pública que està dissenyada per beneficiar les grans empreses mitjançant la licitació de grans lots. No obstant això, un cop guanyats aquests grans lots, les grans empreses subcontracten a preus d’explotació les pimes, que són les que veritablement acaben implementant les obres, però sense tenir una justa correlació en els beneficis. I pitjor encara, les pimes són les que acaben finançant l’obra, assumint els riscos i patint l’escandalosa i legalment acceptada morositat en el pagament de les grans empreses.» pág. 76
- «La morositat de les grans empreses amb les pimes és un problema persistent que llastra la competitivitat i dispara l’asfixia financera de les petites i mitjanes empreses. I per descomptat, aquest procés de precarització en la subcontractació de les pimes suposa també un procés de precarització de les condicions laborals i salarials de les treballadores i els treballadors. Ambdós són les víctimes d’un joc pervers en què els que més menys guanyen són els que veritablement posen els diners i l’esforç productiu. Un joc en perfecta sintonia amb el fet que l’economia productiva suporti major càrrega impositiva que les grans empreses.» pág. 76
- «Més enllà de la negativa incidència de la crisi i de les polítiques subsegüents, el procés regressiu que estan patint les petites i mitjanes empreses a l’Estat espanyol està clarament vinculat a una legislació que perjudica la seva competitivitat i compromet el seu futur.» pág. 76
- «Com a exemple il·lustratiu de la situació de domini que genera desigualtats, hem de destacar que si els alts directius de les empreses de l’IBEX 35 cobraven fins a 23 vegades més que els seus treballadors, després de la crisi ja cobren 25 vegades més. Sembla, doncs, que aquells que prediquen austeritat i reformes laborals per abaixar els salaris als seus treballadors no se les apliquen a ells mateixos.» pág. 76
- «b) L’empresa, motor d’una economia productiva, innovadora, circular i socialment responsable» pág. 77
- «Els Països Catalans tenen el repte d’esdevenir un dels motors econòmics d’Europa, i ser-ho per l’única via possible: un teixit empresarial divers, competitiu i sostenible. Per això hem de construir un model econòmic basat en l’economia productiva, la digitalització dels models de negoci i una xarxa logística capdavantera. I per fer-ho cal aprofitar el talent humà a partir de la formació, la recerca i la innovació, i mantenir l’estat del benestar per contribuir a una major igualtat social i sostenibilitat ambiental.» pág. 77
- «1. El repte de pensar en gran. Els Països Catalans no disposem de grans reserves de matèries primeres, per tant només podem ser competitius en capital humà, en valor afegit, en qualitat del treball, en intangibles com els nostres valors, o en la confiança entre institucions, administració i iniciativa privada, en la capacitat de col·laboració i coordinació.» pág. 77
- «2. L’administració ha de tenir una visió emprenedora i ha de contribuir a impulsar projectes estratègics per al país. I alhora, qualsevol projecte que busqui la complicitat de les administracions públiques ha de partir d’una inequívoca responsabilitat social. Ser capaços de posar en valor la visió emprenedora de l’administració i la responsabilitat social dels projectes empresarials té un efecte multiplicador. Per això, cal substituir la cultura de la desconfiança per la cultura de la col·laboració.» pág. 77
- «3. De l’economia del volum a l’economia del valor. L’economia del volum busca rendiments a curt termini, sense pensar en les conseqüències a mitjà i llarg termini. En canvi, el que necessitem és mirar cap al futur pensant en una economia de valor, que busca rendiments sòlids i sostenibles i que genera un sistema econòmic més estable. Els models de negoci basats únicament en el volum, que no incorporen les externalitats negatives que generen, han d’evolucionar cap a models centrats en el valor.» pág. 77
- «c) Mentrestant, en defensa de Catalunya al Congrés i Senat» pág. 77
- «• Facilitar la transició verda de les pimes, adaptant la regulació a la seva singularitat.» pág. 78
- «• Implementar un règim sancionador que desincentivi la morositat empresarial entre les grans empreses i les pimes i treballadors autònoms. La morositat no pot ser una eina financera al marge de la lliure competència que escanyi econòmicament les pimes, n’impedeixi el creixement i arribi a posar en perill la seva viabilitat.» pág. 78
- «• Incentivar l’emprenedoria femenina per eliminar el sostre de vidre i la bretxa de gènere en l’ecosistema empresarial.» pág. 78
- «• Garantir la segona oportunitat als empresaris i empresàries.» pág. 78
- «• Reclamar el ple reconeixement de la banca pública de Catalunya per a garantir l'accés al crèdit de les pimes» pág. 78
- «• Impulsar mesures que millorin l’accés de les pimes a la contractació pública.» pág. 78
- «• Reservar per a les pimes un mínim del 30% dels Fons, crèdits i subvencions destinats a les empreses, com ara els FIEM, CESCE, ICO, etc...» pág. 78
- «ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA a) La superposició de crisis» pág. 93
- «Estem transitant per una època de molta dificultat, on se superposen la crisi mediambiental i de recursos; la crisi econòmica, que comporta un empobriment generalitzat de la població; i la crisi política, que es manifesta en la pèrdua de drets humans i en els conflictes bèl·lics. Per això és més necessari que mai avançar cap a un model productiu i econòmic que doni respostes innovadores als reptes mediambientals i socioeconòmics, que potenciï un creixement intel·ligent, sostenible i integrador, centrat en les persones, responsable i transparent. Una economia inclusiva, arrelada al territori, amb projectes generadors d’ocupació estable i de qualitat.» pág. 93
- «Reconèixer i promoure l’economia social i solidària com a part integrant d’una economia plural, amb la voluntat d’avançar cap a la democratització econòmica, i contribuir a la consolidació i el desenvolupament qualitatiu i quantitatiu, ha de ser un factor fonamental en el camí de la construcció republicana.» pág. 93
- «La base de l’economia social i solidària té les seves arrels històriques en la tradició del cooperativisme a Catalunya, on es troba molt arrelat des de mitjan del segle XIX. De fet, ha estat la precursora del moviment cooperatiu a l’Estat espanyol. El moviment obrer ha estat el seu gran impulsor. El cooperativisme neix perquè el treballador no sigui explotat pel capitalista, sinó que sigui responsable i beneficiari del seu esforç, creant nova riquesa, associant-se per assolir els objectius, per tal de remunerar el treball i no el capital.» pág. 93
- «Les empreses de l’economia social i solidària generen ocupació estable i tenen voluntat de permanència, i són una opció sòlida a llarg termini, alhora que afavoreixen el desenvolupament de l’economia local. Són organitzacions gestionades democràticament pels socis, que participen activament en la definició de polítiques i la presa de decisions.» pág. 93
- «En èpoques de bonança i també durant crisis anteriors, la iniciativa social en Catalunya ha donat mostres de fermesa, tirant endavant la seva activitat; les empreses socials, ja sigui en forma de cooperativa, societat laboral, centre especial de treball, empresa d'inserció o qualsevol de les altres fórmules jurídiques, han treballat fort per contribuir, des de propostes diferents de les clàssiques, però eficients i modernes, a fer créixer l'economia catalana i a col·laborar amb les» pág. 93
- «Eleccions Generals 2023 programa electoral administracions des de plantejaments d’emprenedoria col·lectiva per fer front a necessitats i demandes socials.» pág. 94
- «L’atenció a les persones és un dels reptes més actuals de la nostra societat i també del futur. Les empreses de l’economia social i solidària hi donen resposta des d’una cultura empresarial basada en principis, que posa les persones per davant del capital, i prioritza la recerca de qualitat, la participació i la gestió responsable dels recursos. Per això, l’economia social i solidària ha de continuar desenvolupant-se i ha de ser un dels motors del desenvolupament econòmic i d’ocupació, i per això ens cal fer un salt endavant en el seu reconeixement.» pág. 94
- «b) Economia democràtica, plural i justa» pág. 94
- «La República Catalana ha de bastir un model català d’economia pel bé comú que sigui plural i centrat en les persones, impulsant la democratització de totes les fases del cicle econòmic i prioritzant la satisfacció de les necessitats i les aspiracions de les ciutadanes i els ciutadans per sobre del lucre.» pág. 94
- «1. Transversalització de les polítiques públiques promotores i dinamitzadores de l’economia social i solidària. Incorporació de l’economia social i solidària en tots els àmbits formatius i educatius.» pág. 94
- «2. Impuls d’un mercat social que fomenti el consum i l’estalvi responsable i ètic entre la ciutadania i els diferents agents econòmics.» pág. 94
- «3. Desenvolupament de l’economia social i solidària comptant amb el municipis.» pág. 94
- «4. Desplegament d’un sistema fiscal favorable a l’economia social i solidària, amb la finalitat de mantenir l’ocupació i de promoure la reactivació econòmica.» pág. 94
- «5. Emprenedoria col·lectiva com a forma de generació de noves empreses i activitat econòmica, específicament en l’àmbit del cooperativisme.» pág. 94
- «6. Ús i gestió comunitària de béns públics mitjançant el reconeixement i la promoció d’experiències ciutadanes relacionades amb l’ús comunitari d’espais públics susceptibles de ser cedits a les iniciatives de l’economia social i solidària que impulsin la transformació social a través de l’economia de les cures, el consum, l’accés a l’habitatge i la salut, entre d’altres.» pág. 94
- «c) Mentrestant, en defensa de Catalunya al Congrés i Senat» pág. 94
- «• Promoure un canvi legislatiu per la creació de societats cooperatives d'interès col·lectiu (SCIC) per promoure l'economia social i solidària. Per exemple, les SCIC franceses són un model a seguir però que actualment la legislació espanyola no contempla aquest tipus d'entitats que bàsicament constitueixen una forma societària públic-comunitària; a les SCIC hi participen agents de l'ESS i entitats públiques per dur a terme projectes empresarials que responguin a interessos de la comunitat en qüestió, seria una bona nova forma per vehicular empresarialment les estratègies dels consells municipals i comarcals de l'ESS en cas que aquests es puguin constituir.» pág. 94
Texto original del programa, en catalán.