ERC· Esquerra Republicana de Catalunya
1,5 % del programa-
Elegir democráticamente el órgano de gobierno de los jueces
«amb l’establiment d’un òrgan de govern dels jutges, que han de ser elegits democràticament, de manera paritària i amb criteris de mèrit i capacitat» pág. 20
-
Reformar la Ley del Poder Judicial y el acceso a la judicatura
«Modificació de la Llei Orgànica del Poder Judicial per tal que en democratitzi els continguts, sistemes d’accés a la carrera judicial i fiscal i relació amb la ciutadania.» pág. 20
-
Impulsar el acceso a la judicatura por el cuarto y quinto turno
«Impuls de l’accés a la carrera judicial pel 4rt i 5è torn.» pág. 21
Leer los 18 párrafos de su programa sobre esto ›
- «JUSTÍCIA a) Una justícia de part subordinada als poders fàctics» pág. 18
- «La justícia espanyola ha mostrat al llarg d’aquests anys del post-franquisme els seus lligams i la seva dependència del statu quo. Després de 45 anys de règim parlamentari democràtic ha estat incapaç d’assolir els estàndards democràtics internacionals.» pág. 18
- «No pas perquè no hi hagi una part important que funcioni correctament sinó per les greus mancances de l’estructura de govern de la judicatura, de l’accés i pel desequilibri entre les prerrogatives dels jutges i la resta d’intervinents en els procediments jurisdiccionals. Això s’ha constatat en l’aplicació del dret que s’ha fet i perquè s’ha dut a terme durant aquests anys una justícia de part en contra de les minories nacionals i ideològiques de l’Estat i de les classes populars, tal i com han expressat els organismes internacionals de protecció dels drets humans en relació a la repressió a Catalunya.» pág. 18
- «D’altra banda en l’estructura essencial del Poder Judicial els principals partits polítics espanyols es neguen a modificar un sistema d’elecció dels membres del govern del poder judicial, que són escollits de manera partidista.» pág. 18
- «Tot plegat afavoreix la ingerència dels altres poders públics sobre aquest sistema judicial, que alhora és un poder que també fa política per reforçar les estructures estatals com ja ha demostrat la seva bona sintonia amb les elits econòmiques d’Espanya en nombroses ocasions –les sentències sobre l’impost d’actes jurídics documentats de les hipoteques i el canvi de criteri del Tribunal Suprem, que afavoria els bancs, les interpretacions extrapetitum de les quotes de castellà a les escoles.» pág. 18
- «Un Poder Judicial polititzat, tendenciós i caducat» pág. 18
- «A més, els òrgans de direcció del poder judicial han estat tradicionalment conservadors, quan no reaccionaris. Això amb independència de les majories socials progressistes que s’han pogut formar i plasmar en les diferents cambres legislatives. Aquest fet troba la seva correlació en la major part de l’estructura judicial, on s’aprecia a un biaix de classe i ideològic abismal dins la judicatura: les» pág. 18
- «Eleccions Generals 2023 programa electoral adscripcions de jutges i magistrats a les associacions judicials, a dia d’avui són de 463 progressistes per 2474 conservadors.» pág. 19
- «En el mateix sentit, és sobradament conegut el fet que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha arrossegat durant un lustre una composició il·legítima, amb diversos dels seus membres amb el mandat caducat. Això és fruit, en primer lloc, de la negativa del propi poder judicial a nomenar els nous membres que els corresponen, amb la finalitat de protegir la majoria conservadora del consell, anomalia que es va perpetuar fins a finals de 2022. I en segon lloc, pel bloqueig partidista viscut a les corts generals. Així, l’arquitectura jurídica que determina el nomenament de membres de la cúpula judicial a l’Estat Espanyol està dissenyada per garantir la perpetuació del bipartidisme i, amb ell, del règim del 78, també al poder judicial. Conseqüència d’això, quan una de les potes d’aquest règim, el Partit Popular, es nega a negociar la renovació, el sistema es paralitza i caduca.» pág. 19
- «Aquesta estructura de rerefons escassament democràtic ha servit per aplicar decisions judicials de gran transcendència social o política. Així, en un lapse temporal d’uns pocs mesos de diferència, vam poder veure com el Tribunal Suprem anul·lava una sentència ferma per garantir la protecció dels interessos de la banca; com el dirigent del Partit Popular presumia sense pudor d’estar controlant el Tribunal Suprem i com, aquest mateix tribunal, amb un terç dels seus membre amb el mandat caducat, entre ells el president i el vicepresident, publicava l’ignominiosa sentència contra els líders polítics del referèndum d’independència de 2017.» pág. 19
- «Fruit de tot l’exposat, ja no només les minories nacionals, les persones militants i els dissidents del règim del 78 s’adonen de la politització d’una justícia cada vegada més allunyada del principi d’independència judicial, sinó que aquest és un secret a veus, de coneixement general pel conjunt de la població. Així, pel que fa a la percepció ciutadana, l’Estat Espanyol és el cinquè país d’Europa amb una pitjor valoració del sistema de justícia, on només l’aprova el 34% de la ciutadania. La immensa majoria dels ciutadans aprecien l’existència de pressions polítiques sobre els responsables d’administrar justícia, interferència dels grans poders econòmics i manca total d’independència judicial. Així es desprèn de l’informe sobre l’Estat de Dret 2022 realitzat per la Comissió Europea.» pág. 19
- «Discrecionalitat i desproporcionalitat judicial» pág. 19
- «La involució del sistema judicial espanyol queda palès davant de les contínues advertències d’institucions i tribunals europeus i internacionals (ONU, Consell d’Europa, Comissió Europea, TEDH...) que alerten de la manca d’independència del poder judicial i de vulneració de drets fonamentals.» pág. 19
- «Segons la Constitució espanyola, tothom és igual davant la llei, però a l’hora de la veritat el dret s’aplica de forma discrecional, tant per raó de renda dels afectats com per raons ideològiques.» pág. 19
- «De la mateixa manera, els tribunals i jutjats no actuen igual si s’atempta contra principis considerats com a primaris de la nació espanyola, com és el cas de la unitat territorial. Aquest és el rovell de l’ou del sistema judicial, que no dubta a aplicar mesures preventives i penes desproporcionades per mantenir la indissolubilitat d’Espanya i garantir l’estat constitucional per sobre de qualsevol altre principi.» pág. 19
- «3. Una justícia independent i amb separació de poders, amb l’establiment d’un òrgan de govern dels jutges, que han de ser elegits democràticament, de manera paritària i amb criteris de mèrit i capacitat per tal de garantir un poder judicial i un ministeri fiscal independents i que retin comptes davant de la ciutadania.» pág. 20
- «• Modificació de la Llei Orgànica del Poder Judicial per tal que en democratitzi els continguts, sistemes d’accés a la carrera judicial i fiscal i relació amb la ciutadania.» pág. 20
- «• Impuls de l’accés a la carrera judicial pel 4rt i 5è torn.» pág. 21
Texto original del programa, en catalán.