ERC· Esquerra Republicana de Catalunya
1,3 % del programa-
Impulsar la Ley del Derecho a la Defensa también para personas presas
«Impuls de la Llei del Dret a la Defensa que garanteixi el dret a la tutela judicial efectiva incloses les vies extrajudicials o prejudicials en les persones internes en centres penitenciaris» pág. 20
-
Transferir la financiación de la asistencia jurídica gratuita a las administraciones competentes
«Reconeixement del dret a la assistència jurídica gratuïta i traspàs suficient i adequat del finançament corresponent a les administracions competents» pág. 20
-
Destinar las tasas y depósitos judiciales a la justicia de cada territorio
«Legislació de l’ingrés de les taxes i dels dipòsits de garantia al Departament de Justícia per tal de fer front a les inversions en recursos humans i infraestructures i la justícia gratuïta» pág. 21
Leer los 19 párrafos de su programa sobre esto ›
- «En relació al dret internacional i de jurisdicció universal, pel qual els tribunals podien investigar crims internacionals independentment del lloc on aquests hagin estat comesos i de la nacionalitat del seu autor, ens hem trobat regressions. L’any 2009, el govern del PSOE va impulsar la primera reforma –i restricció– conjuntament amb el PP, CiU i el PNB, en virtut de la qual només es podien investigar els crims de lesa humanitat comesos fora d’Espanya en els casos que les víctimes fossin espanyoles, que els responsables es trobessin en territori estatal o en aquells casos que es demostrés l’existència de vincles de connexió rellevant amb Espanya. Cinc anys més tard, el PP va impulsar una nova reforma d’aquest principi de jurisdicció universal introduint requisits concrets per a cada tipus de delicte, limitant-se a casos en què l’acusat sigui de nacionalitat espanyola o que resideixi o es trobi en territori espanyol. Aquesta nova reforma va restringir encara més el nombre de casos investigats a Espanya ja que, pel que sembla, molestava que la justícia espanyola pogués investigar algunes de les atrocitats de règims totalitaris d’arreu i provocar noves crisis diplomàtiques.» pág. 18
- «Esquerra Republicana ha defensat sempre l’aplicació del principi de jurisdicció universal per als crims internacionals com els de guerra o lesa humanitat, oposant-se així a les reformes del PSOE i el PP.» pág. 18
- «Eleccions Generals 2023 programa electoral b) Una justícia independent garantia dels drets i llibertats de tothom» pág. 20
- «La justícia que volem i treballem per a la República Catalana és una justícia concebuda com un autèntic servei públic al servei de la ciutadania, com un pilar essencial de l’estat de dret i de l’estat del benestar, que actuï amb plena separació de poders, que tingui un funcionament democràtic i amb mesures de control ciutadà al propi poder judicial, que doni plena garantia als drets i a les llibertats individuals i col·lectives i que garanteixi l’accés en plena igualtat de tota la ciutadania. Una justícia eficaç, eficient i accessible, ben dotada de recursos, transparent en la gestió, propera a la ciutadania i que garanteixi l’ús de les llengües catalana i occitana i les altres que parlin els ciutadans. Una justícia compromesa amb la defensa dels drets humans i la justícia universal i que esdevingui referent en la persecució dels crims, sense importar qui els hagi comès i on s’hagin comès.» pág. 20
- «En justícia, els pilars de la República són els següents:» pág. 20
- «1. Una justícia com a servei públic universal, que sigui garantia del ple exercici de drets i llibertats, que garanteixi de manera efectiva la tutela judicial i que fiscalitzi fefaentment els poders públics.» pág. 20
- «2. Una administració de justícia ben dotada de recursos i amb una planta judicial adequada i de proximitat que garanteixi una bona prestació del servei.» pág. 20
- «4. Una justícia restaurativa i mediadora que potenciï eines de resolució de conflictes com a pas previ a la judicialització de conflictes.» pág. 20
- «c) Mentrestant, en defensa de Catalunya al Congrés i Senat» pág. 20
- «• Impuls de la Llei del Dret a la Defensa que garanteixi el dret a la tutela judicial efectiva incloses les vies extrajudicials o prejudicials en les persones internes en centres penitenciaris des de la perspectiva del Conveni Europeu de Drets Humans.» pág. 20
- «• Reconeixement del dret a la assistència jurídica gratuïta i traspàs suficient i adequat del finançament corresponent a les administracions competents per fer efectiu aquest dret en totes les instàncies i reclamacions tan judicials com extrajudicials.» pág. 20
- «• Legislació de l’ingrés de les taxes i dels dipòsits de garantia al Departament de Justícia per tal de fer front a les inversions en recursos humans i infraestructures i la justícia gratuïta a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.» pág. 21
- «• Promoure la derogació de les costes a la LEC (articles 394 a 398) atesa la impossibilitat de tenir criteris orientatius per part dels Col·legis d’Advocats que facilitin la concreció dels seus honoraris.» pág. 21
- «• Proposta de llei del Torn d’Ofici amb incorporació de la dignificació, reconeixement, i remuneració justa i complerta de l’exercici professional de la representació lletrada a la justícia gratuïta.» pág. 21
- «• Modificació de la Llei d’Enjudiciament Criminal.» pág. 21
- «• Impuls de la Llei reguladora dels equips conjunts d’investigació penal mitjançant la qual es modifica la Llei 23/2014, de 20 de novembre, de reconeixement mutu de resolucions penals en la Unió Europea.» pág. 21
- «• Impuls d’una Llei sobre Mediació que en millori les condicions actuals per l’aplicació a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.» pág. 21
- «• La defensa de la figura dels jutges i jutgesses de pau.» pág. 22
- «• Ratificació del Protocol addicional núm. 16 al Conveni Europeu de Drets Humans, en vigor des de l’1 d’agost de 2018. El protocol, ratificat per molts estats europeus, entre ells França, comporta una ampliació de les facultats consultives del Tribunal Europeu de Drets Humans. D’aquesta forma es permetria que els més alts tribunals estatals puguin sol·licitar a aquest tribunal, amb seu a Estrasburg, opinions consultives i l’assessorament oportú abans de pronunciar-se sobre un tema en concret que pugui donar peu a interpretacions conflictives amb el Conveni Europeu de Drets Humans.» pág. 37
Texto original del programa, en catalán.