ERC· Esquerra Republicana de Catalunya
1,2 % del programa-
Actualizar con criterio laico el calendario laboral y escolar
«4. Actualització laica del calendari laboral i escolar tot preservant el calendari festiu popular i tradicional.» pág. 32
-
Anular los acuerdos de 1979 entre la Santa Sede y el Estado
«Anul·lar els acords entre la Santa Seu i l’Estat espanyol del 1979 que estableixen privilegis religiosos i obliguen a oferir religió catòlica en l’educació reglada» pág. 32
-
Eliminar de las leyes cualquier trato de favor por motivos religiosos
«Eliminar de l’ordenament jurídic qualsevol tipus d’acció o de discriminació positiva per motius religiosos» pág. 32
Leer los 17 párrafos de su programa sobre esto ›
- «LAÏCITAT a) Un Estat confessional hereu del nacionalcatolicisme» pág. 31
- «Malgrat que la Constitució espanyola defineix l’Estat com a aconfessional, els Acords amb la Santa Seu (concebuts i blindats com un annex constitucional) continuen atorgant una preeminència en l’esfera pública a la religió catòlica sobre les altres, alhora que s’estableixen determinats privilegis a les creences. És l’herència del nacionalcatolicisme.» pág. 31
- «Com a conseqüència dels Acords amb l’Estat Vaticà, la llei espanyola segueix mantenint la religió com una assignatura dogmàtica en el marc de l’educació obligatòria amb un professorat i uns continguts determinats per la mateixa Església catòlica, confonent els termes i l’espai on s’ha de desenvolupar la formació religiosa. El dret a la formació religiosa ha de ser escrupolosament garantit, però en el marc de cadascuna de les confessions. En l’educació reglada els continguts que s’haurien de donar són humanístics o científics, els continguts dogmàtics de fe han de tenir un altre espai i no com a una assignatura més. La formació religiosa s’ha de produir a les esglésies, a les mesquites o a l’espai que cada culte decideixi, però no en el marc de l’educació institucional reglada. En la LOMLOE, però, i sense poder derogar l’ensenyament dogmàtic pels citats Acords, vam aconseguir que els centres educatius poguessin oferir, alternativament a l’ensenyament confessional, una assignatura no confessional de “Cultura de les Religions”.» pág. 31
- «D’altra banda, fruit d’una herència històrica, símbols i ritus religiosos estan presents en cerimònies institucionals, com els funerals d’estat o la presa de possessió dels ministres. La neutralitat de l’Estat no és compatible amb la presència dels símbols religiosos als llocs públics destinats a l’exercici de les funcions pròpies de la comunitat política, com ara oficines, escoles, tribunals, hospitals o presons.» pág. 31
- «Així mateix, l’Estat no pot establir cap tipus de discriminació positiva en la legislació, com ho fa la llei de subvencions o l’IRPF, ni atorgar a membres de les confessions responsabilitats de caràcter públic oficial, com fer de notaris públics, per exemple, en casaments o en inscripció de béns. En aquest sentit, les confessions s’han d’autofinançar, sense que això sigui obstacle perquè l’Estat subvencioni de manera finalista les activitats o funcions socials que puguin realitzar organitzacions religioses, de la mateixa manera que es realitza amb les organitzacions laiques.» pág. 32
- «b) Una República laica amb llibertat de consciència» pág. 32
- «La República Catalana garantirà la llibertat de consciència i, en conseqüència, la llibertat religiosa de les persones sense discriminacions de cap mena, per la qual cosa, bo i atenent a la neutralitat de l’Estat i a la separació absoluta entre les seves institucions i les confessions religioses, la ciutadania podrà desenvolupar amb plenitud de drets les seves creences sense que aquest fet pugui atorgar cap privilegi individual o col·lectiu.» pág. 32
- «1. La Declaració Universal dels Drets Humans com a font inspiradora de principis i valors.» pág. 32
- «2. L’espai públic com a espai de trobada de les llibertats de consciència i de creences.» pág. 32
- «3. Una educació laica i gratuïta per a tothom amb ensenyament històric i cultural de les creences.» pág. 32
- «4. Actualització laica del calendari laboral i escolar tot preservant el calendari festiu popular i tradicional.» pág. 32
- «c) Mentrestant, en defensa de Catalunya al Congrés i Senat» pág. 32
- «• Anul·lar els acords entre la Santa Seu i l’Estat espanyol del 1979 que estableixen privilegis religiosos i obliguen a oferir religió catòlica en l’educació reglada; i, si fos necessari, demanar també a l’Estat que revisi els acords subscrits l’any 1992 amb federacions d’entitats representatives, respectivament, de les confessions evangèlica, islàmica i jueva.» pág. 32
- «• Eliminar de l’ordenament jurídic qualsevol tipus d’acció o de discriminació positiva per motius religiosos o de promoció per part de les institucions i serveis públics de qualsevol confessió o acció religiosa per qualsevol mitjà. Crear una comissió parlamentària per estudiar aquestes mesures, establir mecanismes que n’assegurin el compliment i, si s’escau, proposar noves mesures per donar compliment a l’aconfessionalitat de l’Estat.» pág. 32
- «• Complir amb el dret d’abandonar la confessió pròpia (reconegut en l’article 2 de l’actual llei orgànica de llibertat religiosa) sense cap tipus de condicionament. En aquest sentit, el compliment d’aquest dret inclou que el seu exercici abasti totes les instàncies d’aquesta confessió en què figuri la persona que ho demana. Així mateix, s’haurà de garantir el compliment de l’article 16 de la llei orgànica de protecció de dades. En aquest sentit, es vetllarà pel compliment del termini establert, així com pel bloqueig de les dades en els termes establerts en la mateixa llei.» pág. 32
- «• Revisió de les immatriculacions realitzades per l’Església Catòlica i reversió d’aquelles indegudes.» pág. 32
- «3. Una República laica, amb llibertat de creences i conviccions, que garanteixi la lliure pràctica de les creences i el pluralisme religiós partint del principi de laïcitat de l’espai públic.» pág. 37
Texto original del programa, en catalán.