Medios de comunicación y RTVE

1. «• Impulso e apoio a reformas para lograr maior pluralidade informativa nos medios de comunicación de titularidade pública, especialmente durante as convocatorias de procesos electorais, pois garantindo a igualdade no acceso á información avanzamos en democracia.» pág. 28
2. «• Garantir a presenza normalizada da lingua e das producións culturais galegas en RTVE, así como o incremento das horas de desconexión territorial en lingua galega e a recuperación de Radio 4, emisora exclusivamente en galego.» pág. 60
3. «• Exixir o cumprimento dos acordos parlamentares para a recepción dos medios públicos audiovisuais de Portugal na Galiza, así como da RTVG en Portugal, no cadro da cooperación cos países da Lusofonía para as relacións reciprocamente beneficiosas entre as nosas culturas.» pág. 60

Texto original del programa, en gallego.

1. «• Una ciutadania lliure, crítica i ben informada on els mitjans de comunicació públics tinguin un paper central per vetllar per la veracitat informativa, el pluralisme ideològic i l’ètica periodística.» pág. 17
2. «• En la mateixa línia, proposarem regular la funció informativa dels mitjans de comunicació públics per tal que respectin els codis deontològics del periodisme i es regeixin pel rigor informatiu.» pág. 17
3. «6. Un espai català de comunicació en el qual caldrà regular els operadors de serveis perquè promoguin els valors de la diversitat lingüística i les polítiques lingüístiques de la República Catalana.» pág. 120
4. «• Promoure la reciprocitat entre TV3, À Punt i IB3 a Catalunya, al País Valencià i a les Illes Balears.» pág. 122
5. «COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL a) Atac a l’espai català de mitjans de comunicació» pág. 123
6. «A començaments de la legislatura 2019-2023 de les Corts generals s’obrien algunes portes d’esperança per l’audiovisual català, després de la situació d’obstacles sistemàtics i assetjament a què l’havien sotmès els poders polític, judicial i empresarial espanyols, durant quasi quinze anys.» pág. 123
7. «A partir de 2005, de manera oberta i descarada però també opaca i sigil·losa, el poder central havia anat acorralant l’audiovisual català –i les radiotelevisions públiques dels països de parla catalana– des de tots els flancs: augment del 100% de l’oferta de televisió privada en obert, exclusivament en castellà; foment del duopoli televisiu privat, amb la prohibició de la publicitat a RTVE; retallada de les lleis catalanes de l’audiovisual i del cinema –a través de la llei espanyola i de sentències del Constitucional–; tancament de les emissions de TV3 al País Valencià i clausura de Canal 9; concentració a Madrid del suport públic a l’audiovisual...» pág. 123
8. «Més tard, el 2017, l’article 155 no va arribar a afectar de manera directa a TV3 i Catalunya Ràdio, però des de llavors les ingerències del poder judicial espanyol a la llibertat d’expressió i d’informació van ser sistemàtiques, tant durant l’aplicació del 155 com en els processos electorals.» pág. 123
9. «El 2018, l’obligatorietat de transposar la directiva europea en matèria de prestació de serveis audiovisuals va fer necessària una nova llei espanyola, per desplegar la norma comunitària. Allò era l’oportunitat de girar la truita i d’implementar un nou model, que tingués en compte la diversitat cultural i sociolingüística de tots els territoris.» pág. 123
10. «El començament de les emissions d’À Punt al País Valencià va afegir bones vibracions al moment. A més, la pandèmia de 2020 va tenir com a efecte secundari una injecció de legitimitat per al servei públic audiovisual, que es va veure reforçat. Simultàniament, l’Ós d’Or de Berlín premiava "Alcarràs" i la tenacitat i professionalitat de les generacions joves de l’audiovisual català.» pág. 123
11. «En aquest escenari, Esquerra va negociar que la llei obligués els prestadors de serveis audiovisuals a respectar quotes en les llengües oficials en els catàlegs de productes oferts i a produir continguts en aquestes llengües, i es va aconseguir un cofinançament Estat-Generalitat per tal de subtitular i doblar tot el contingut. En la llei es va plasmar l'obligatorietat d’incloure tots els continguts doblats i subtitulats en les grans plataformes.» pág. 123
12. «És per això que Esquerra Republicana no va donar suport al text sorgit del Senat, però almenys les quotes lingüístiques acordades es van mantenir en la llei i ara els continguts en català han començat a proliferar en les principals plataformes. De tota manera, per revertir els efectes de la persistent política centralista contra l’audiovisual català queda molta feina per fer, i anem a ferla.» pág. 123
13. «Eleccions Generals 2023 programa electoral b) Un espai de comunicació per a una ciutadania lliure i informada» pág. 124
14. «La República Catalana haurà d’impulsar un espai català de comunicació que articuli i cohesioni la societat en base a criteris de veracitat informativa, pluralisme ideològic i diversitat cultural, per construir una ciutadania lliure i crítica. La República haurà de disposar d’un servei públic audiovisual fort, independent dels poders governamentals, neutral i ètic, amb un finançament adequat i una producció pròpia de qualitat, que sigui el punt de referència de la indústria audiovisual del país.» pág. 124
15. «1. Un espai radioelèctric nacional que, a partir del principi de neutralitat de la xarxa, garanteixi l’accés universal i gratuït de tota la ciutadania al servei públic audiovisual, a través d’uns mitjans de comunicació pròxims i plurals que assegurin l’ús social de la llengua catalana i l’occitana, i que condicioni l’atorgament de llicències al compliment de criteris de corresponsabilitat social.» pág. 124
16. «2. Una comunicació corresponsable amb la societat, amb un paper central dels mitjans de comunicació públics, que vetlli per la veracitat informativa, el pluralisme ideològic i l’ètica periodística.» pág. 124
17. «3. Vertebrar l’espai català de comunicació i de cultura com a expressió de la realitat cultural i lingüística pròpia, que enforteixi els vincles i la consciència col·lectiva i incentivi l’emissió de continguts produïts als Països Catalans.» pág. 124
18. «c) Mentrestant, en defensa de Catalunya al Congrés i Senat» pág. 124
19. «La comunicació audiovisual és l’àmbit de projecció, desenvolupament i enfortiment de les llengües i cultures per excel·lència i, per tant, totes les polítiques que tenen incidència en la comunicació audiovisual son vitals per als països de parla catalana i occitana: les polítiques de comunicació i cultura, les polítiques digitals, les polítiques de telecomunicacions.» pág. 124
20. «Aquest àmbit no és important només des del punt de vista de les identitats i les cultures, sinó que també és fonamental per al bon funcionament de la democràcia, les llibertats i la cohesió social. Per això, Esquerra Republicana desplegarà polítiques i propostes en tots els fronts que ens permetin avançar com a societat plural, diversa i culta, des de la fermesa i la catalanitat.» pág. 124
21. «Així, el programa electoral d’Esquerra proposa mesures realistes per a la promoció del català i l’occità en les plataformes audiovisuals, tot aprofitant al màxim les possibilitats de la recent llei general de la comunicació audiovisual, que son limitades, però també promovent noves iniciatives i reformes que permetin desplegar actuacions i polítiques més ambicioses i eficaces.» pág. 124
22. «Entre aquestes propostes hi ha la defensa de l’espai radioelèctric per a la reciprocitat de les emissions entre les radiotelevisions públiques dels Països Catalans, una reivindicació permanent que ara, a més, implica defensar la continuïtat de la TDT (gratuïta, neutral, eficient i universal), en front dels interessos de les grans companyies de telecomunicacions i d’internet, que volen» pág. 124
23. «Eleccions Generals 2023 programa electoral eliminar les emissions de la TDT a partir de 2030 i dedicar tot l’espai disponible al negoci de la telefonia mòbil.» pág. 125
24. «Un altre punt clau és la defensa del servei públic audiovisual com a garantia de l’exercici de les llibertats d’opinió i d’expressió, del dret a rebre i el dret a comunicar informació, de la igualtat d’oportunitats, del pluralisme i de la veracitat. Per això, cal enfortir les radiotelevisions públiques i les autoritats reguladores independents també en tots els fronts.» pág. 125
25. «Així, des del Congrés i el Senat, Esquerra Republicana treballarà per:» pág. 125
26. «• Fer efectiva la promoció de les llengües oficials de les comunitats autònomes prevista en la llei general de comunicació audiovisual. Per això, cal impulsar l’aprovació immediata de l’acord d'autoregulació per fomentar la incorporació als catàlegs de les plataformes audiovisuals de continguts doblats o subtitulats en les llengües oficials de les comunitats autònomes. L’aprovació d’aquest acord, imprescindible per la promoció del català i l’occità, porta mig any de retard.» pág. 125
27. «• Reservar l'espai radioelèctric per a la reciprocitat d’emissions, en alta definició, de les radiotelevisions públiques de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, mitjançant la modificació del “Plan Técnico Nacional” de la TDT. Al mateix temps, cal adjudicar a totes les radiotelevisions públiques autonòmiques un màxim del 25% de l’espai disponible per al servei de televisió i un màxim del 35% de l’espai disponible per al servei radiofònic, per equipararles a RTVE.» pág. 125
28. «• Limitar la concentració empresarial i establir quotes de continguts en les llengües oficials de les comunitats autònomes, tant en les emissions d’àmbit estatal i desconnexions territorials com en els catàlegs a petició, com a condicions per a la renovació de llicències de TDT en obert d’àmbit estatal a partir de 2025, a través d’un concurs públic. Pel compliment de les quotes lingüístiques, es podran computar les versions doblades, subtitulades o en versió original dels continguts que s’incloguin en les emissions, amb sistema dual, i en els catàlegs a petició.» pág. 125
29. «• Garantir les emissions de la TDT més enllà de 2030, com a opció gratuïta, universal, neutral i eficient, davant de les pressions de les grans companyies de telecomunicacions i d'internet, a través d’una proposta de la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea en la pròxima Conferència Mundial de Radiocomunicacions de Dubai (novembre de 2023). En qualsevol cas, cal un calendari a llarg termini de la disponibilitat de l’espectre radioelèctric per a la TDT, que doni seguretat jurídica als prestadors del servei de comunicació audiovisual.» pág. 125
30. «• Garantir que els canals de les televisions públiques formen part de l’oferta prioritària i bàsica dels serveis de televisió per cable i de les plataformes audiovisuals de pagament, d’acord amb els principis de prominència i “must carry” de les directives europees.» pág. 125
31. «• El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i el Consell de l’Audiovisual de la Comunitat Valenciana (CACV), així com les altres autoritats independents del Grup d’Autoritats de Supervisió per als Serveis de Comunicació Audiovisual, representaran l’estat espanyol en el futur Comitè Europeu de Serveis de Mitjans de Comunicació per torn rotatori semestral. Les comunitats autònomes que no tinguin una autoritat o organisme regulador independent no podran exercir aquesta representació.» pág. 126
32. «• Lluitar contra la desinformació, tot impulsant l’aplicació del Codi europeu de bones pràctiques sobre desinformació reforçat, i adaptar la legislació espanyola al més aviat possible a la futura "Media Freedom Act" (Llei Europea de Llibertat dels Mitjans de Comunicació).» pág. 126

Texto original del programa, en catalán.

1. «● Llei de l’Audiovisual: Ley 13/2022, de 7 de julio, General de» pág. 19
2. «Comunicación Audiovisual Aprovació BOE: 08/07/2022» pág. 19
3. «● Modificar la Llei General de Comunicació Audiovisual per modificar els percentatges de la quota europea en llengua catalana i la finançament de l’obra europea. També modificar aquesta Llei per ampliar les competències regulatòries del Consell Audiovisual de Catalunya.» pág. 49
4. «b. Habilitar al Consell Audiovisual de Catalunya com a Autoritat independent en matèria audiovisual competent per inspeccionar, regular i sancionar en aquest àmbit.» pág. 112
5. «ii. Mitjans de comunicació» pág. 139
6. «Fins el 2014 la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) tenia dos múltiples amb capacitat per emetre 4 canals de definició estàndard. Un dels múltiples emetia TV3, el Súper 3 – 33, el 3/24 i Esport3, mentre que a l’altre s’emetia TV3 en alta definició i es deixava espai per la reciprocitat amb la televisió de les Illes Balears i amb la televisió valenciana. Amb la retirada del segon múltiple, el Govern d’Espanya va anar en contra de la televisió pública catalana i de la llengua catalana i va obligar a la CCMA a haver de llogar en primera instància espai radioelèctric per poder emetre TV3 HD i,» pág. 139
7. «posteriorment, ha hagut de comprimir l’espai en el seu múltiple per poder seguir emetent el seu canal en alta definició (HD), que en un futur proper serà ultra alta definició (UHD).» pág. 140
8. «Per tot això reclamem:» pág. 140
9. «● Recuperar, per a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), el múltiple que li va ser retirat.» pág. 140
10. «● Promoure la iniciativa “Televisió sense fronteres” per garantir la recepció directa de les emissions de ràdio i televisió en català en els territoris amb els quals compartim llengua, amb l’objectiu de promocionar i protegir els espais de comunicació del català» pág. 140
11. «● A més, com s’ha expressat en l’apartat de llengua, cal potenciar la presència del català als mitjans de comunicació d’abast estatal.» pág. 140

Texto original del programa, en catalán.

1. «PROMOVEREMOS LAS ACTUACIONES NECESARIAS PARA ASEGURAR LA INDEPENDENCIA Y LA OBJETIVIDAD en los medios de comunicación públicos.» pág. 71

1. «• Promoveremos el papel de RTVE y (y entes públicos de tv) como motor de la creación y producción audiovisual mediante la compra de derechos, la promoción y difusión de la creación española y europea.» pág. 127

1. «29. Aprobación de un Estatuto de la Información y el Consejo Estatal de los Medios Audiovisuales (CEMA). Elaboraremos un Estatuto de la Información para proteger a los y las profesionales del sector e instaurar un código deontológico que acabe con las informaciones falsas. Se pondrá en marcha del Consejo Estatal de Medios Audiovisuales (CEMA) como órgano regulador, supervisor y sancionador del sector.» pág. 173
2. «30. Avance hacia una programación completa multilingüe y en lenguas cooficiales en todas las radiotelevisiones públicas del Estado. Deberá incluir las televisiones públicas que emiten en las diferentes comunidades autónomas en la totalidad del Estado, que contará con una programación completa en lengua propia, compartida e intercambiada con otras comunidades autónomas del mismo dominio lingüístico, e incluyendo la reciprocidad entre las televisiones públicas autonómicas que comparten un mismo sistema lingüístico.» pág. 173

1. «175. Pondremos a las delegaciones territoriales de RTVE al servicio de todos los españoles, fomentando que sean medios que reflejen la realidad cultural y la actualidad de las distintas provincias. Con ello se dará el primer paso para el cierre de las televisiones autonómicas, que sirven como altavoces del odio a España con el dinero de todos, fuentes de despilfarro e instrumentos al servicio del gobierno regional de turno.» pág. 84
2. «338. Prohibición de las ayudas directas públicas a medios privados de información. Los periódicos y cadenas de radio y televisión han de sustentarse con los fondos de sus accionistas y la popularidad de su programación entre la audiencia. Los gobiernos no pueden seguir comprando voluntades y acabando con la disparidad de ideas a golpe de talonario.» pág. 157
3. «339. Desmontaremos los oligopolios informativos garantizando la imparcialidad, la libre competencia y la pluralidad en la concesión de licencias televisivas y radiofónicas.» pág. 157
4. «340. Es urgente librar a Radio Televisión Española de la politización a la que se ha sometido a la Corporación, con el consiguiente desafecto por parte de los espectadores, la pérdida de calidad de sus programas y el hundimiento de las audiencias.» pág. 157
5. «PNL sobre la financiación pública de los medios de comunicación privados que denuncia las grandes cantidades de dinero que los medios de comunicación reciben del Estado a través de la publicidad y comunicación institucional, generando una falta de independencia periodística y una vulneración de los derechos a la libertad ideológica y de expresión (abril 2020).» pág. 159