ERC· Esquerra Republicana de Catalunya
2,8 % del programa-
Reconocer la práctica cultural como derecho constitucional básico
«La lliure pràctica cultural ha d’esdevenir la columna vertebral dels valors cívics, ha de quedar establerta com un dret constitucional bàsic» pág. 117
-
Bajar al 4 % el IVA de productos, servicios y eventos culturales
«Reduir l’IVA al 4% a tots els productes, serveis i esdeveniments culturals, amb independència del seu suport físic o digital.» pág. 117
-
Suprimir el bono cultural joven y transferir su importe a las comunidades
«Suprimir el bo cultural jove i transferir l’import destinat a la Generalitat de Catalunya, la Generalitat Valenciana i el Govern de les Illes Balears» pág. 117
Leer los 39 párrafos de su programa sobre esto ›
- «7. UNIFORMITAT O DIVERSITAT» pág. 116
- «CULTURA a) Negació de la realitat plurinacional i pluricultural de l’Estat» pág. 116
- «La construcció de la identitat nacional espanyola s’ha fet a partir de la cultura i la llengua d’una de les parts, la castellana, que s’ha anat imposant al llarg de la història per damunt de les altres amb una clara intenció d’assimilació cultural.» pág. 116
- «L’Estat no és neutral ni imparcial pel que fa a la cultura i a la identitat de la seva ciutadania. En el pla cultural i lingüístic, les elits i oligarquies que controlen l’aparell administratiu i el repartiment dels recursos estan plenament compromeses amb seguir fomentant una única manera d’entendre l’Estat: centralista i uniforme.» pág. 116
- «Com exemple tenim tota la despesa cultural que realitza l’Estat a Madrid pels seus grans museus, com el Prado o el Reina Sofia. Entre aquests dos museus de Madrid es queden el 50% de tot el pressupost destinat pels museus de tot l’Estat. Aquest fet provoca una manifesta voluntat per sobre representar a Madrid com a gran capital cultural de l’Estat, invisibilitzant altres realitats i expressions culturals de les diferents nacions que actualment es troben a l’Estat, donant per feta una identitat nacional única de matriu castellana.» pág. 116
- «Aquesta sobre representació de Madrid condueix a una centralització cultural que treu oportunitats a altres territoris i nacions de l’Estat, també a la seva ciutadania. Obligant en molts casos, a persones artistes, principalment joves, a estroncar el seu projecte de vida al seu país per poder tenir oportunitats en el sector anant a Madrid.» pág. 116
- «Tot aquest conjunt de polítiques de foment de la uniformitat cultural castellana es desenvolupen, a més, des d’un Ministeri formalment sense competències ja que la cultura és competència exclusiva de les Comunitats Autònomes. Així doncs, queda palesa, una vegada més, la impossibilitat d’avançar en un model cultural plurilingüe, més democràtic i inclusiu que permeti invertir i posar a l’avantguarda la cultura dels Països Catalans mentre seguim formant part de l’Estat espanyol.» pág. 116
- «b) Una República creativa que inverteixi en cultura» pág. 116
- «La llibertat republicana, per definició, persegueix l’absència de dominació, i, per això, el moll de l’os de les polítiques republicanes és l’empoderament de la ciutadania. L’accés de la cultura en el sentit més ampli, que inclou el coneixement, l’educació i la comunicació, és un pilar d’aquest empoderament ciutadà. Per això el dret a la cultura és tan decisiu i per això parlem de cultura com a bé essencial, com a servei públic i com a pilar necessari del benestar. Són diversos els factors que condicionen l’accés i la pràctica de la cultura, com el nivell educatiu, de renda o el sistema comunicatiu. Les condicions específiques de cada individu i cada col·lectiu acaben condicionant la possibilitat d’accedir a la cultura i de desenvolupar la creació artística, per la qual cosa la cultura ha de ser inclusiva i adaptada a les necessitats de tothom. Per tant, cal detectar talents i crear itineraris que afavoreixin l’equitat en la creació dins d’un sistema cultural integrat, accessible i sostenible des del punt de vista econòmic i mediambiental.» pág. 116
- «La lliure pràctica cultural ha d’esdevenir la columna vertebral dels valors cívics, ha de quedar establerta com un dret constitucional bàsic i ser considerada el quart pilar de l’estat del benestar. Cal garantir l’accés lliure i universal a la cultura com un dret fonamental inalienable, que fomenti el pensament crític, afavoreixi l’accés al coneixement, impulsi la creativitat i estimuli el gaudi cultural en totes les seves formes d’expressió. Els Països Catalans tenen en la seva cultura una de les millors cartes de presentació, i la República és una oportunitat per donar-la a conèixer al món.» pág. 117
- «1. Un país que faci de la cultura com a bé essencial el quart pilar de l’estat del benestar, generalitzant la pràctica i el gaudi de la cultura en totes les seves formes, fomentant la conservació, la difusió i l’accés al patrimoni cultural i garantint el creixement i la qualitat de la producció cultural.» pág. 117
- «2. Un país culte, cohesionat i fort en la seva identitat, que promogui la interculturalitat i que impulsi la creació lliure, el pensament crític, l’empoderament ciutadà i el gaudi estètic com a fonament de la cultura entesa com a tal, més enllà del mer entreteniment.» pág. 117
- «3. Un país creatiu, que promogui el talent i en què l’excel·lència de la creació catalana sigui l’objectiu del conjunt de les polítiques culturals públiques.» pág. 117
- «c) Mentrestant, en defensa de Catalunya al Congrés i Senat» pág. 117
- «• Reduir l’IVA al 4% a tots els productes, serveis i esdeveniments culturals, amb independència del seu suport físic o digital.» pág. 117
- «• Suprimir el bo cultural jove i transferir l’import destinat a la Generalitat de Catalunya, la Generalitat Valenciana i el Govern de les Illes Balears, perquè facin les seves pròpies polítiques de foment del consum cultural entre el jovent.» pág. 117
- «• Oficialització de la representació fixa i de ple dret de la Generalitat de Catalunya en els organismes culturals internacionals com la UNESCO.» pág. 117
- «• Augmentar i blindar per llei la quantitat mínima que l’Estat haurà d’aportar al fons d’ajuts i crèdits per a la cinematografia i l’audiovisual en llengua catalana i occitana.» pág. 117
- «• Garantir el finançament de l’Estat i dels Fons Next Generation en el projecte Catalunya Media City, amb l’objectiu de què Catalunya esdevingui el gran hub audiovisual del sud d’Europa.» pág. 117
- «• Blindar la quota de pantalla en el sector cinematogràfic i audiovisual a tot l’Estat per promoure noves expressions culturals i més democràtiques creades, per exemple, per dones o joves, i en altres llengües com la catalana i occitana.» pág. 118
- «• Regular l’obligació de les plataformes de publicar les dades de compliment d’obligació de quotes lingüístiques, tal i com la Directiva Europea de serveis de comunicació audiovisual estableix. Garantint la transparència i el compliment de la mesura, així com l’avaluació de la mateixa.» pág. 118
- «• Garantir que els ajuts, així com d’altres mesures de foment, van destinades a creadores, productores, distribuïdores i exhibidores que fomentin el cinema dels Països Catalans per davant de grans plataformes.» pág. 118
- «• Traspassar els recursos necessaris per l’actualització, millora de l’eficiència energètica i digitalització de les sales d’exhibició a la Generalitat de Catalunya, la Generalitat Valenciana i el Govern de les Illes Balears, perquè puguin desenvolupar les polítiques adequades a les necessitats del sector a cadascun dels territoris.» pág. 118
- «• Garantir una millor protecció dels drets d’autor reconeixent que els drets són en tot moment de la persona o persones creadores de l’obra, en la línia del dret europeu davant de l’anglosaxó.» pág. 118
- «• Millorar la compatibilitat de la jubilació amb l’activitat artística per fer compatible la jubilació anticipada i la jubilació demorada amb l’activitat artística i permetre la plena compatibilitat de les pensions amb complements a mínims.» pág. 118
- «• Augmentar la quantia i durada de la prestació especial d’atur per a persones artistes fins als 6 mesos i el 125% del IPREM, donant així més estabilitat i seguretat a les persones treballadores.» pág. 118
- «• Traspassar els recursos i gestió de la prestació especial d’atur per a persones artistes a la Generalitat de Catalunya, la Generalitat Valenciana i el Govern de les Illes Balears.» pág. 118
- «• Garantir la compatibilitat de la prestació especial d’atur per a persones artistes amb les Rendes Garantides existents als diferents territoris dels Països Catalans.» pág. 118
- «• Millorar la cotització a la Seguretat Social de les persones artistes autònomes amb baixos ingressos, adequant la quota, augmentant el límit de rendiments nets anuals permesos i millorant la cotització.» pág. 118
- «• Implementar les principals mesures de l’Estatut de l’Artista que han quedat pendents. En matèria fiscal: despeses deduïbles, tractament dels rendiments irregulars. En matèria de seguretat social del treballadors autònoms de la cultura: creació d’una prestació per cessament d’activitat artística, creació de quotes adequades a la realitat econòmica dels autònoms. En matèria laboral: abordar les transicions professionals. En matèria de salut: reconeixement de les malalties professionals dels artistes.» pág. 118
- «• Completar i millorar la modificació de la relació laboral especial de les persones artistes regulada en el RD 1435/1985. Prioritzant les millores respecte accidents laborals en els desplaçaments in itinere o les indemnitzacions per desistiment contractual unilateral per part de l’empresari.» pág. 118
- «La nova llei també era una oportunitat per millorar el concepte de “productor independent”, importantíssim de cara a protegir els petits productors que aporten valor afegir al sector –del qual, especialment a Catalunya, depenen molts llocs de feina. Amb tot, en l’últim tràmit parlamentari de la llei –al Senat–, el PSOE va cedir una vegada més a les pressions dels grans conglomerats audiovisuals i va acceptar una esmena del PP, que empitjorava la definició de productor independent i deixava desprotegits molts negocis que es dediquen a la producció d’alt valor afegit.» pág. 123
- «4. Impulsar la indústria audiovisual i cinematogràfica per esdevenir un pol europeu del sector i Barcelona una capital mediterrània de la comunicació.» pág. 124
- «5. Invertir en el gran potencial industrial i artístic del país i atraure les indústries creatives, cada cop més presents en els consums culturals i en l’economia global.» pág. 124
- «6. Apostar pels nous formats audiovisuals i pels nous models de negoci com a generadors d’oportunitats i d’activitat per al sector audiovisual.» pág. 124
- «Finalment, però no menys important, cal desenvolupar, enfortir i projectar les indústries culturals i els sectors digital, audiovisual i dels videojocs, sense els quals ni la creació seria fecunda ni la producció respondria a les capacitats, necessitats i ambicions de la societat catalana. Una societat amb un tarannà innovador, creatiu, capaç d’absorbir influències diverses, i amb els valors de convivència i tolerància que han forjat la cultura catalana, nacional, europea i mediterrània.» pág. 125
- «• Dotar el projecte Catalunya Media City amb els fons públics necessaris per a la seva viabilitat a mitjà termini, amb càrrec als pressupostos del Pla d’Impuls al Sector Audiovisual (Spain Audiovisual Hub).» pág. 125
- «• Modificar la definició oficial de productor independent que protegeixi i permeti a les petites productores no dependents de conglomerats corporatius sobreviure en un mercat dominat per les grans empreses. Massa sovint, aquests grans lobbies de la comunicació tendeixen a anteposar la quantitat a la qualitat en els productes audiovisuals. Així mateix les petites» pág. 125
- «Eleccions Generals 2023 programa electoral productores solen aportar un valor afegit, creació de nous formats, oportunitats a nous talents, etc. Cal recordar que durant el tràmit parlamentari de la Llei 13/2022 el PSOE va acabar pactant amb el PP una definició de productor independent que desvirtuava completament l’esperit inicial de la proposta. En aquest sentit, el Grup Republicà es va oposar a aquesta norma. Cal, doncs, repensar aquesta definició i fer-la acurada a la realitat del sector.» pág. 126
Texto original del programa, en catalán.